Atiar l'òdi

Malauradament els fets xenòfobs i racistes es continuen repetint a diferents territoris, tot i les condemnes i els missatges tant públics com privats a favor de l’acceptació i integració dels immigrants.

Recuperant dades oficials, veiem com a gener de 2025, 2 milions de persones, el 25% dels residents a Catalunya eren nascuts a l’estranger i 1,5 milions d’aquests ciutadans no tenien nacionalitat espanyola. A Espanya, 10 milions de persones, el 20% dels residents eren nascuts a l’estranger i gairebé 7 milions conservaven la nacionalitat estrangera.

Si concretem aquest pes migratori en algunes poblacions catalanes podem observar que supera el 40%, el mateix que a determinats municipis espanyols, on les tensions a la convivència van provocar greus conflictes violents, com els quevan succeir a El Egido o Torre Pacheco.

A molts indrets europeus es viuen situacions similars i els que resisteixen amb poca conflictivitat també estan exposats que qualsevol escurna atiï el foc de la confrontació violenta. A començaments de juny ho hem vist a Belfast, la capital de Irlanda del Nord, un país però, on només el 3% de la població pertany a minories ètniques. El detonant va ser la difusió d’un vídeo on un home era apunyalat per un immigrant sudanès.

Es evident que la reacció violenta als carrers de Belfast no hauria d’haver estat conseqüència d’una elevada pressió migratòria, ni d’un augment de la inseguretat. Alguns polítics i residents catòlics pro irlandesos han assenyalat grups paramilitars unionistes protestants com causants dels actes vandàlics. Altres senyalen que els unionistes protestants es senten perjudicats perquè els immigrants els priven d’habitatges i perquè l’augment de població catòlica a Belfast els fa perdre la seva identitat i cultura. I es llavors quan ha aparegut l'extrema dreta per dir que “es per culpa del home moreno que viu al costat de casa teva”.

Manipulació i tergiversació amb el rerefons encara d’un conflicte que durant tres dècades va enfrontar els partidaris d’una illa, un sol país, i els que volien pertànyer al Regne Unit. Hem tornat a observar que tot serveix per atiar corrents xenòfobes, tot i que la realitat sigui un ressentiment històric que alguns estan interessats en reviure. Cal estar alerta per evitar mimetismes.