Vents de l'Est

 

Aquest post recull sis bons llibres que tenen en comú estar escrits per autor@s provinents directament o familiarment dels antics països socialistes de l’Est d’Europa i que en les seves trames està present el que va ser l’anomenat “socialisme real”. Començarem per dues novel·les guardonades amb el prestigiós premi Booker. El búlgar Gueorgui Gospodínov va idear en ‘El refugi del temps’ (Periscopi i, amb el títol ‘Las tempestálidas’, Fulgencio Pimentel) una residència de gent gran malalta d’Alzheimer amb les habitacions decorades amb referència als anys de joventut dels seus usuaris. A partir d’això, el text fa un repàs ric i suggerent sobre Europa i especialment sobre els paisos de l’Est.

La’altre premi Booker li han donat més recentment al canadenc d’origen hongarès David Szalay amb ‘La carn’ (Amsterdam i Feltrinelli, on es revisa la vida d’un home nascut a Hongria als anys setanta. La masculinitat clàssica i els seus aspectes més definitoris, com ara el sexe, la ira i la incapacitat de sentir o d’expressar els sentiments, és el centre d’aquesta novel·la d’aparença simple que va conquerint lentament l’interès del lector.

També és d’origen hongarès la família del suís Nelio Biedermann. La campanya de marketing sobre ‘Lázár’ (Edicions 62 i Salamandra) està ajudant molt al seu èxit de vendes, però genera una expectativa literària excessiva. Tanmateix, és realment meritori que l’autor tingués sols vint-i-un anys quan la va donar a publicar i també  que hi expliqui brillantment els enormes traumes del seu país durant el segle XX a través de l’esdevenir d’una família aristocràtica.

Ja hem recomanat en diverses ocasions llibres de la catalana d’origen txec Monika Zgustova. Ara, a ‘La traductora dels haikus” (Galaxia Gutenberg en català i castellà), explica la complicada evolució d’una família txeca molt similar a la seva, que va haver d’exiliar-se buscant un futur millor.

A ‘Ràdio Sarajevo’ (Angle Editorial i Asteroide), el bosnià Tijan Sila, ara resident a Alemanya,  utilitza els seus records personals per evocar la terrible guerra que a començaments dels 90 varen patir els antics iugoslaus, amb el setge de Sarajevo com a protagonista.

I acabem aquest repàs amb “El mag del Kremlin” (Edicions 62 i Seix Barral), escrita per l’assagista i politòleg italosuís Giuliano da Empoli i amb una bona versió cinematogràfica que podem veure ara a Movistar. És un llibre entretingut i molt aconsellable per entendre els canvis en la forma de governar entre les eres de Ieltsin i Putin a través d’un personatge de ficció que es converteix en el màxim assessor de Putin i viu l’auge dels oligarques i la caiguda d’alguns d’ells.