"L'or del Rin" avui

Abans d’ahir vaig anar a veure una òpera de les que retransmeten en directe als cinemes CINESA i de les que ja he parlat altres vegades. Es tractava de “L’or del Rin” que és pròleg de la tetralogia de Richard Wagner, composada a més per “La walkiria”, “Sigfrid” i “l’Ocàs dels Déus”.

L’argument em resultava en principi inversemblant, com acostuma a passar en general en el món de l’òpera, però a mesura que es desenvolupava la trama vaig arribar a trobar-li un cert sentit.... Resumeixo molt breument:

El Déu Wotan s’ha fet construir un gran castell que serà la seva nova residència. Però resulta que a l’hora de pagar-lo no té diners. Els gegants que l’han construït, els seus creditors, es presenten per cobrar el deute i accepten momentàniament la seva cunyada i deessa de l’amor Freia com a penyora fins que els pugui pagar.
En aquesta difícil situació financera Wotan es veu forçat a anar al regne dels nibelungs per tal de fer-se amb l’or del Rin, que Alberich havia robat prèviament a les nimfes que el custodiaven. A base de tota mena d’enganys aconsegueix els diners i pot pagar els deutes als creditors que de passada es maten entre ells a l’hora de repartir-se’ls, afectats ja per la maledicció que comporta posseir l’or robat.

Com veiem els Déus tenien també les seves fantasies, els seus deutes i problemes econòmics. Com els que avui han creat els s’han cregut també nous déus. Per una vegada l’argument d’una òpera m’ha semblat d’actualitat !

I a part d'això tant el montatge com els cantants i l'orquestra dirigida per en Baremboin des de la Scala de Milan extraordinaris.