L'ària del dilluns

Avui tornem a la veu masculina i cantarà per nosaltres un dels més grans barítons de tots el temps, Dietrich Fisher Dieskau. Nascut a Berlí el 1925 ha tingut una carrera professional molt llarga, de més de quaranta anys i a part de cantant és també director d’orquestra i musicòleg.
La seva veu de baríton lleuger ha excel·lit sobretot en el líder i és potser el millor intèrpret de les cançons de Schubert, especialment de “La cançó d’hivern” i “La bella molinera”.
Avui l’escoltarem, però, en l’ària de La Traviata "Di Provenza il mar"on en Germont, el pare d’Alfredo, demana a aquest que torni a casa seva i abandoni els amors de Violeta a París. És una de les àries per baríton més bonica de les que conec i espero que gaudiu de l’elegància i el timbre d’aquesta magnífica veu de Dieskau.



GERMONT
Di Provenza il mar, il suol -
chi dal cor ti cancello?
Al natio fulgente sol -
qual destino ti furò?
Oh, rammenta pur nel duol -
ch'ivi gioia a te brillò;
E che pace colà sol -
su te splendere ancor può.
Dio mi guidò!
Ah! il tuo vecchio genitor -
tu non sai quanto soffrì
Te lontano,
di squallor il suo tetto si coprì
Ma se alfin ti trovo ancor, -
se in me speme non fallì,
Se la voce dell'onor -
in te appien non ammuti,
Dio m'esaudì
Nè rispondi d'un padre all'affetto?

ALFREDO
Mille serpi divoranmi il petto
Mi lasciate.

GERMONT
Lasciarti!

ALFREDO
Oh vendetta!

GERMONT
Non più indugi; partiamo t'affretta

ALFREDO
Ah, fu Douphol!

GERMONT
M'ascolti tu?

ALFREDO
No.

GERMONT
Dunque invano trovato t'avrò!
No, non udrai rimproveri;
Copriam d'oblio il passato;
L'amor che m'ha guidato,
Sa tutto perdonar.
Vieni, i tuoi cari in giubilo
Con me rivedi ancora:
A chi penò finora
Tal gioia non negar.
Un padre ed una suora
T'affretta a consolar.