Fa unes setmanes varem escoltar una ària de l’òpera “I vespri siciliani” cantada per Montserrat Caballé. Una de les fidels lectores del Blog, la Margarita, va comentar que ella era més “callista”, en el sentit operístic del terme s’entén. I jo, tot i que no ho soc gaire, vaig prometre que aviat escoltaríem altra cop la gran soprano greco-norteamericana. I com que s'ha de complir el que es promet i a més sempre és agradable escoltar la gran Maria Callas us proposo que avui ho fem i precisament amb una altra ària de la mateixa òpera de Verdi en la que la diva per antonomàsia interpreta el paper d’Elena. Podreu apreciar la força i el timbre característics de la seva veu tot i que aquesta no sigui una ària especialment dramàtica.
Entrades
3 comentaris:
Vet aquí que jo també soc una "callista" m'ha agradat molt. Gràcies.
Avui m'he posat més o menys al dia repassant el blog.L'he trobat interessant, com sempre, i he pogut gaudir dels seus diversos continguts amb calma.L'ària de dilluns però,l'espero i l'escolto sempre quan toca.Si he de decidir per Callas o Caballé, em quedo amb amb la primera.M'entusiasma l'ària de Germont i la veu de Dieskau. Aquesta versió però, que vaig escoltar, em sembla un xic lenta tot i que ho compensa el sentiment que transmet el personatge.A reveure. Montse
Fins avui no he pogut escoltar-la perque el meu nou ordinador amb el Windows 7 i utilitzan el Explorer no m´ho deixaba escoltar. A traves del Mozilla avui la he pogut ecoltar i em reafirmo en que la veu de la Callas no la supera ningu¡¡¡
Dema hamm posare al dia del blog.
Publica un comentari a l'entrada