El fracàs al Parlament espanyol

La veritat és que em sap greu haver de dir que els polítics catalans han fet a Madrid un paperot ben trist en no poder presentar una moció única, agradés o no a la resta de partits polítics espanyols.
Mentre que inicialment en Montilla va tenir una reacció enèrgica quan es va conèixer la sentència i va fer un discurs clar i convincent després, incomprensiblement ( o potser ben comprensiblement segons com es miri ), s’ha fet enrere i no ha estat capaç de defensar a Madrid el que proclamava a Catalunya.
Em sembla contradictori i francament reprovable per no dir vergonyós.
Tampoc el PSC va ser capaç de suscriure una moció que recollís l’acord del Parlament català del dia abans que incloïa les seves pròpies paraules. És clar que els seus companys de partit a Madrid el van forçar a presentar una moció exclusivament socialista, tot esperant que prosperés a base de l’abstenció d’algun grup que volgués evitar que no sortís cap resolució de protesta per la sentència del TC. Doncs aquesta vegada els va sortir ben malament.
Com demana gent prou assenyada com en Castells, la Tura o en Nadal ha arribat un moment en que no es pot transigir més i s’ha de ser més coherent i no tenir dos discursos, un per la plaça de Sant Jaume i l’altra per la Carrera de San Jerónimo. La veu dels catalans el dia 10 va ser prou clara i forta com per no ser traicionada.
Em sembla que aquesta vegada el PSC se l'ha jugat de veritat.
Com podem confiar novament en les promeses de Zapatero que diu que a partir de la tardor arreglarà a base de lleis el que ha destroçat la sentència del TC ? Que no es veu que fins i tot si hi hagués una voluntat real de fer-ho entrariem en una dinàmica interminable de discusions i recursos ? Voler fer-nos creure això és confondre ingenuitat amb estupidesa. I em sembla que ja n'hi ha prou.