L'ària del dilluns

Aquesta setmana en el marc del festival Grec s’ha estrenat al teatre Lliure de Barcelona una òpera contemporània “Amb els peus a la lluna“ del compositor català Antoni Parera Fons. És una opera de format breu de caire familiar però que té passatges prou interessants. Però l’esmento aquí perquè un dels papers el va interpretar Maria Bayo, per a mi la millor soprano espanyola en actiu. Encara que el seu paper era molt breu, pràcticament una sola ària, la seva presència l’escenari va donar una nova dimensió a l’espectacle.
Per tot això m’ha semblat interessant tornar-la a escoltar avui al Blog. Però ho farem amb una ària que està ben lluny - en el temps i en l’estil - del que va cantar al Lliure. Es tracta de l’ària “Torna mi a vagheggiar” de l’òpera “Alcina” de G.F.Handel. Com veureu la seva veu lleugera, cristallina, però amb un timbre molt equilibrat, s’adapta molt bé a les melodies de les àries de barroques. Un veritable privilegi poder comptar amb una soprano d’aquesta categoria.



Torna mi a vagheggiar,
te solo vuol amar quest'anima fedel, caro mio bene.
Già ti donai il mio cor, fido sarà il mio amor;
mai ti sarò crudel, cara mia speme.
Torna mi, ecc.