L'òpera dels dilluns

El passat dilluns va morir a Suissa Joan Shuterland, una de les més grans sopranos del segle XX. Nascuda a Australia, Shuterland va contribuir enormement a renaixement del belcantisme i se la coneixia amb el carinyós apelatiu de la “ Stupenda”. Es va casar amb el director d’orquestra anglès Richard Bonynge amb qui va col·laborar en la majoria de les seves gravacions, sobretot de les òperes de Bellini i Donizetti. Va cantar molt sovint amb gran èxit al Liceu on va debutar el 1960 i on va ser molt estimada pel públic.

Shuterland va tenir com a partenaire molt habitual en Luciano Pavarotti a qui va apadrinar al començament de la seva carrera. S’explica l’anècdota que la cantant, que era molt alta, quan el 1965 preparava una gira per Austràlia va demanar que li busquessin un tenor de la seva alçada (que li arribés més amunt del melic, com diu en Roger Alier) i així va començar la seva fructífera relació. M’ha costat molt decidir quina ària escoltaríem d’entre les seves nombroses i magnifiques gravacions. Finalment m’he inclinat per una potser no massa coneguda però que per la seva musicalitat i optimisme m’ha semblat la més adient per començar la setmana. Es tracta de l’aria “Nel dolce incanto” de l’òpera “L’elisir d’amore” de Donizetti. Podreu gaudir de l’agilitat de la seva veu amb les seves coloratures i els seus trinats.