Aquesta setmana introduïm una novetat. L’òpera del dilluns es presenta per primera vegada en format vídeo. L’ocasió s’ho mereix. Explico tot seguit l’origen d’aquesta innovació que haig d’agrair a la informació que em va fer arribar la Luz, seguidora del blog.
Roma, 12 Mars del 2011. Representació operística de Nabucco en celebració del 150 aniversari de la unificació d’Itàlia, dirigida per un dels més grans directors d’orquestra, Riccardo Mutti.
Presideix l’acte Silvio Berlusconi.
Sona el famós cor “Va pensiero” que als anys quaranta del segle XIX va ser el símbol de la llibertat i la lluita per la independència de l’imperi austríac. Quan està a punt d’acabar el públic comença a demanar un bis i se senten crits de “Viva itàlia” i “Viva Verdi”. Des del 1986 Mutti no havia fet un bis però aquesta vegada es gira cap al públic i diu:
“ Ja no tinc trenta anys i he viscut la meva vida però com a italià sento vergonya del que passa al meu país. Atenc doncs la vostra sol·licitud del bis. No és només per l’alegria patriòtica que sento sinó perquè aquesta nit mentre dirigia el cor que cantava “Oh el meu país bell i perdut” he pensat que si continuem així matarem la cultura sobre la que s’ha edificat la història d’Itàlia. En aquest cas nosaltres, la nostra pàtria seria realment “bella i perduda”.”
Després proposa al públic que canti juntament amb el cor. I així sona el “Va pensiero” que torna a exercir novament el seu valor simbòlic davant el vergonyant món berlusconià que viu Itàlia. Un video molt bell i emotiu.
diumenge, 1 de maig del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Magnífic! No només emotiu. Espero que sigui explosiu.
Si no et sap greu, te'l linko.
M'ha emocionat!
Gràcies Josep Ma
Rosa
Jo també te l'he linkat i també t'haig de dir que m'he emocionat.
Gràcies Josep Maria.
A Itàlia també passen cosses difícils de creure.
Molt emotiu!
Gràcies per compartir-ho amb nosaltres!
Publica un comentari a l'entrada