ERE a les empreses públiques de la Generalitat

El dissabte llegia als diaris la notícia dels ERE que la Generalitat vol fer a diferents empreses públiques per acomiadar 1550 treballadors per tal de reduir la despesa pública. Alguns comentaris.

A un cost mitjà de 35.000€ per treballador l’estalvi inicial es situarà en 54 Milions € any. D'aquesta xifra s’hauria de deduir els dos primers anys la prestació d’atur corresponent, i això reduiria l’estalvi net a un màxim de 30 Milions any, xifra molt inferior a la que se’ns ven d’entrada.  D’altra banda, serà una nova mesura procíclica que contribuirà a reduir l’activitat econòmica ja tant deprimida.
A efectes estrictament quantitatius resulta inevitable comparar aquestes xifres amb la pèrdua d’ingressos d’uns 150 milions any que suposarà la supressió de Impost del Patrimoni en al que s’ha entestat CiU. Ens estalviarem en salaris una cinquena part del que perdem en ingressos fiscals.
Aquesta comparació té una altra dimensió social aclaparadora. Per afavorir els beneficiaris d’uns alts patrimonis hereditaris no dubtem en engegar 1550 treballadors a l’atur amb l’impacte personal i familiar que això té.
Tinguem en compte que, com ha fet notar repetides vegades el professor Vicenç Navarro, la dimensió del sector públic espanyol ni ha estat per descomptat en l’origen de la crisi, ni el sector públic està sobre dimensionat en relació a la mitjana europeua. Recordem que els ingressos de l’Estat representen a Espanya el 34% del PIB mentre que a l’UE-15  aquest percentatge és del 44% i que la despesa pública per habitant a Espanya és la més baixa de la UE-15. Per tant, una altra conseqüència d’aquests acomiadaments serà inevitablement una pèrdua en el nivell i la qualitat dels serveis públics.
Tot plegat aquesta mesura constitueix una veritable bestiesa en la línea de les accions destructives que estan emprenent alguns governs d'acord amb els postulats hiperliberals que ens dominen.