divendres, 23 de setembre de 2011

A propòsit de '#pedrojETA' (Ramírez)


Vagi per endavant que aquest post no vol carregar les tintes contra la nostra estimada blocaire Clara, que quinzenalment us informa des de Madrid oferint la versió més interessant i amable dels nostres amics peninsulars. A vegades, però, les perles que ens regalen exemplars capitalins més aviat antipàtics i intransigents són dignes de comentar, per bé que això no contribueixi a l'entesa entre els diferents pobles de l'Estat, ibèrics tots.
Parlem de Pedro J. Ramírez, director del sempre ponderat diari 'El Mundo', que ha esdevingut aquests dies objecte d'un fabulós 'hashtag' (paraula clau o etiqueta que aglutina els comentaris referits al mateix tema a Twitter) que diu així: '#pedrojETA'.
La cosa neix d'un –nou- exemple de manipulació informativa amb interessos polítics apareguda al rotatiu, i sintetitza en un sol mot tota la problemàtica. Com a responsable del mitjà, Pedro J. va autoritzar (potser instigar?) la manipulació en portada d'una imatge de manifestants abertzales a Euskadi fent-los passar per fervorosos partidaris d'ETA, en una bona mostra de les galtes del periodista i de la seva -diguem-ne- especial sensibilitat pel tema basc.
D'acord, trobaríem altres casos de pràctiques similars, i no només en aquest mitjà. En tot cas l'exemple en qüestió és tan grotesc que frega el ridícul. Sensació, per cert, gens aliena al prestidigitador de la dreta incivilitzada, que ha demostrat abastament el seu gust pel 'corpiño' vermell en les seves hores de lleure (recorden el polèmic vídeo?).
Tornant al tema, i per acabar de més bon humor, oblidem el fons de la cosa – per sabut, per comentat i per lamentable- i fixem-nos en la forma. Forma que és l'enginy del 'hasthag', aquest mot cacofònic vinculat a una xarxa social que hom considera superficial, frívola i víctima del principi que la defineix: la brevetat.
S’han criticat molts aspectes de Twitter, però són les seves pròpies limitacions el que, en ocasions, el fan bo. I és que la brevetat, en comunicació, també pot ser una bona aliada. En aquest cas resol amb solvència i d’una tacada el tema a què fa referència i el posicionament del seu creador. A més, fa justícia a un dels principis bàsics del periodisme com és la capacitat de síntesi. Per això -i res més que això-, gràcies #PedrojETA!

3 comentaris:

Josep M.Cortina ha dit...

Un exemple impagable de manipulació fotogràfica, informativa i política que sovint patim sense adonar-nos-en.

salvador ha dit...

Ben trobat el comentari.
Com diria el apreciat Forges....Pais......

carme ha dit...

increïbles la desvergonya d'aquest paio, amb una manipulació tan grollera i tan fàcil de desmuntar!!.
Molt bó el post!