dijous, 10 de novembre de 2011

Cosa de dos?


Falta una setmana per les eleccions. Ja hem tingut cara a cara a La1 de Rtve i programa de “Salvados” amb Rajoy y Rubalcaba. Són només dues mostres de que tenim un sistema polític cada vegada més bipartidista. En consonància amb aquests sistema, les campanyes electorals es concentren en els candidats de les dues forces majoritàries, PSOE i PP. Per descomptat, existeixen alguns mecanismes correctors que asseguren, per exemple, la presència en espais publicitaris i debats mediàtics a candidats d’altres formacions amb representació parlamentària.  Però cap d’aquests mecanismes no sembla capaç d’exercir un contrapès efectiu a la dinàmica bipartidista. Encara menys són capaços d’oferir espais a les noves formacions o de fer-se ressò de les inquietuds dels abstencionistes o desenganyats de la capacitat representativa del nostre sistema democràtic.

Em sembla una dinàmica perillosa aquesta de dissociar cada vegada més l’atenció informativa de l’interès ciutadà. Perquè no és veritat que la majoria dels electors votaran Rajoy o Rubalcaba. Potser seran els més votats, però això no els farà majoritaris. La majoria dels electors o no votarà o votarà altres opcions, i no convé oblidar-ho. Alguns fins i tot votaran amb la finalitat específica de combatre el sistema polític bipartidista en el marc de l’actual llei electoral. Avui us presento una iniciativa concreta d’un col·lectiu que ha calculat, per cada circumscripció, quina formació no majoritària té més possibilitats d’obtenir un escó. #AritmEtica20N proposa així una estratègia per robar escons a PP i PSOE (+ CiU) a tot el territori de la manera més eficient possible. D’acord amb aquest plantejament tots els partits són iguals i l’opció electoral no es basa en una preferència per l’un o l’altre sinó que l’única motivació és la de “Divideix y venceràs”. Què us sembla? Està clar que quan el sistema polític i electoral es desentén dels seus electors, augmenta el risc que els electors s’aferrin, legítimament, a propostes com aquesta. Però és això el més desitjable?
Trobareu més informació a: http://aritmetica20n.wordpress.com/

Clara

3 comentaris:

Pau ha dit...

Molt interessant el punt de vista d'aquesta gent. Segons el seu càlcul, doncs, a Barcelona el millor que podem fer és votar a ICV; que cadascú valori si s'estrena, si repeteix o si no fa cas d'aquest consell.

No ho trobes 'desitjable' tu? Seria millor votar amb consciència, pero llavors molts no votariem... ;)

Clara ha dit...

Ho trobo ingeniós però no sé si desitjable. Què fer a Madrid on "toca" votar UPyD?! Realment aquesta estratègia legitima el vot a qualsevol partit? Encara hi estic pensant...

davide ha dit...

Crec que pot ser una metodologia d’aplicació molt interessant en províncies petites, on el tercer partit sol quedar sense representació, però no gaire a Madrid o Barcelona, amb un cens electoral molt ampli i on totes les enquestes apunten (i ja va passar fa 4 anys) que altres formacions aconseguiran representació: ICV i ERC a Barcelona, IU, UPD i potser Equo a Madrid.
En aquest cas crec que us podeu deixar guiar més per l’ideari polític, o si més no hauria de recórrer a càlculs més complexos (i que tinguin en compte les enquestes) per valorar quin d’aquests partits es jugarà per pocs vots un escó més o menys amb algun dels partits majoritaris.

Aiii votar serveix de poc, però fa ràbia no poder votar al país on resideixes!