dijous, 17 de novembre de 2011

Governs democràtics - Governs tecnocràtics.

Sembla que aquest és el dilema que se’ns presenta aquests darrers dies amb la caiguda de diferents governs electes i la seva substitució, això si amb consentiment parlamentari, per equips de gestors sense marcada filiació política que compten amb el vist i plau dels organismes internacionals  i de les primeres potències europees, sobretot d’Alemanya. Es parla d’una instància de poder europeu constituïda per Merkel, Sarkozy, Barroso, Rompuy,  Draghi,   que tria i/o dona el vist i plau als gestors de països més o menys intervinguts. Tot seguit els serà més fàcil imposar-los mesures i controlar la seva gestió. Evidentment això representa tant un fracàs de les fórmules de gestió política tradicional, que no han sabut donar solució als problemes nacionals, com una mancança de les institucions comunitàries que no tenen establerts de forma clara òrgans i sistemes de gestió col·lectiva transparents.

Més enllà es pot pensar que de fet aquesta fórmula simplement dóna cobertura als criteris i les intencions dels grans grups financers- també anomenats  mercats- que troben en aquest equips tecnocràtics uns bons agents menys cremats que els polítics, menys condicionats pels partits i la opinió pública i per tant més predisposats a defensar els seus interessos i punts de vista i posar en marxa dures mesures d'ajust.
Una altra forma de veure-ho més esperançadora seria considerar que aquest nucli dirigent europeu té un potencial regenerador i una voluntat d’actuar per racionalitzar l’economia europea però també per dotar-la dels mecanismes que puguin fer front als mercats desbocats i als abusos especulatius. Podria ser de fet l’embrió d’una veritable política comunitària que essent molt necessària i desitjada per molts té també evidentment serioses dificultats per imposar-se davant els interessos i les pressions dels diferents països que tiren cap al seu costat.
Haurem d‘esperar una mica més encara i veure com actuen els diferents actors del drama per saber cap a quin costat es decanta la balança.