Sembla que aquest és el dilema que se’ns presenta aquests
darrers dies amb la caiguda de diferents governs electes i la seva substitució,
això si amb consentiment parlamentari, per equips de gestors sense marcada
filiació política que compten amb el vist i plau dels organismes internacionals
i de les primeres potències europees,
sobretot d’Alemanya. Es parla d’una instància de poder europeu constituïda per
Merkel, Sarkozy, Barroso, Rompuy,
Draghi, que tria i/o dona el
vist i plau als gestors de països més o menys intervinguts. Tot seguit els serà
més fàcil imposar-los mesures i controlar la seva gestió.
Evidentment això representa tant un fracàs de les fórmules
de gestió política tradicional, que no han sabut donar solució als problemes
nacionals, com una mancança de les institucions comunitàries que no tenen
establerts de forma clara òrgans i sistemes de gestió col·lectiva transparents.
Més enllà es pot pensar que de fet aquesta fórmula
simplement dóna cobertura als criteris i les intencions dels grans grups
financers- també anomenats mercats- que
troben en aquest equips tecnocràtics uns bons agents menys cremats que els
polítics, menys condicionats pels partits i la opinió pública i per tant més
predisposats a defensar els seus interessos i punts de vista i posar en marxa dures mesures d'ajust.
Una altra forma de veure-ho més esperançadora seria
considerar que aquest nucli dirigent europeu té un potencial regenerador i una
voluntat d’actuar per racionalitzar l’economia europea però també per dotar-la
dels mecanismes que puguin fer front als mercats desbocats i als abusos
especulatius. Podria ser de fet l’embrió d’una veritable política comunitària
que essent molt necessària i desitjada per molts té també evidentment serioses dificultats per imposar-se davant
els interessos i les pressions dels diferents països que tiren cap al seu
costat.
Haurem d‘esperar una mica més encara i veure com actuen els
diferents actors del drama per saber cap a quin costat es decanta la balança.
dijous, 17 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada