dimecres, 28 de desembre de 2011

La Generalitat ha de pidolar

Resulta molt trist, gairebé patètic, veure com la Generalitat pidola un crèdit per poder pagar les nòmines del més de Desembre. Una situació com aquesta deixa el prestigi de la Institució en un nivell mínim. I no és només qüestió d’honor sinó que el poder i la capacitat de gestió de qui ha de demanar de genolls a la banca que li permeti arribar a fi de més queden en entredit davant de tota mena d’interlocutors socials i econòmics. Això no és nou i ja ho varem veure fa mesos quan la Generalitat va haver d’acceptar les condicions duríssimes que li va imposar la Banca per la col·locació de les emissions de deute.  Ah, i dit sigui de passada d’una banca que quan li cal no té el més mínim pudor a rebre els fons públics que faci falta i que en bona mesura son els que després generen situacions de dèficit!
Certament el paper del Conseller, que al marge del seu prestigi científic no sembla pas massa preparat per a la brega política que exigeix una situació tan complicada com l’actual, ha estat ben galdós. El dels serveis que calculen i paguen la nòmina, i que han practicat una incorrecta retenció e l’IRPF als funcionaris, també ha estat ridícul.

Però no ens enganyem, la política del Govern, encara que no hi estiguem d’acord i el critiquem durament, està sotmesa a un estres financer que, sense justificar-los, explica molts dels incidents que s’estan produint. Són més manifestacions d’aquest dèficit financer del que tant es parla i que en èpoques de bonança queda dissimulat per uns ingressos extraordinaris. No crec que a Catalunya s’hagin malbaratat aquests darrers anys més recursos ni s’hagin fet més bestieses que a la resta d’Espanya. Ans al contrari. I en canvi resulta que som els que tenim un dèficit més elevat i els que ens veiem forçats als ajustos més severs. Volguda o no pels Governs centrals és evident que aquesta situació és injusta  i lesiona greument la imatge de la Generalitat, la seva capacitat de gestió, el seu crèdit exterior i el que és més greu, el seu prestigi, sigui quin sigui el color de qui governa, davant dels propis ciutadans.

Cal fer força per resoldre aquest tema encara que els moments no siguin els més adients. Si no perilla el fonament del la pròpia institució.

2 comentaris:

salvador ha dit...

Crec, realment que tot forma part una estratègia, doncs el desfàs a sigut d'uns quants dies nomès. Si no es així, segurament, el que hi ha és molt més greu i ens trobarem amb aquesta situació en moltes més vegades aquest any.
De tota manera estic d'acord en que no ho contaven amb el ridícul extraordinari que han fet, tots plegats.

oriol calbeto ha dit...

No ens enganyem, la Generalitat no té prou recursos de tresoreria, pels motius que siguin. Qualsevol incompliment de pagament, en aquest cas, de l'anterior govern espanyol, fa que et quedis amb l'aigua al coll.Personalment només hi veig una sortida a aquesta situació, inviable en aquests moments, per no disposar del valor necessàri, per part dels partits polítics catalans i és, exercir el dret d'autodeterminació, tot el demés és estrangulació del sector públic català i de l'economia catalana en general.

Oriol Calbetó Anglada