Els Reis Mags em van regalar, amb molt encert, Telón de fondo. Es tracta d’un seguit
de reflexions de Marcos Ordóñez sobre el món dels escenaris, els d’ara i els d’abans.
Aquest crític teatral de El País segueix la cartellera de
Barcelona i la de Madrid simultàniament, i també s’escapa a l’estranger quan li
convé. Llegir les seves cròniques cada dissabte ha contribuït, en part, a
reforçar aquesta sensació de “cartellera única” a les dues ciutats de la que ja
vam parlar en aquest blog en una ocasió.
En aquest llibre, però, Ordóñez es permet comparar el
públic teatral de Barcelona i el de Madrid. I ja us avanço que es queda rotundament
amb el segon. Elogia la seva generositat i curiositat i “su forma de ir al
teatro como quien va a una fiesta”. També recorre a la comparació amb dues
ciutats estrangeres per reforçar la seva preferència: mentre a Madrid hi troba “enfebrecidas conversaciones que exhalan un fervor teatral casi
bonaerense”, Barcelona li sembla cada vegada més montevideana pel seus
“educadísimo susurro y distancia descreída”. La Victoria, una amiga uruguaiana,
em confirma que el símil està molt ben trobat. En tot cas, tindré ocasió de fer
una bona prova aviat: dissabte veuré Hedda Gabler al Lliure i d’aquí poques
setmanes podré repetir perquè l’espectacle serà al Teatro de la Abadía. Ja us ho
explicaré!
Clara
2 comentaris:
Unes apreciacions ben interessants. Jo no conec massa bé els escenaris de la capital però potser s'hauria de diferenciar entre l'entusiasme del públic, que segurament pot ser més fred a Barcelona, de la qualitat dels espectacles, la direcció i les interpretacions de les dues cartelleres. Sense voler ser partidista e tinc la impressió que els darrers anys el potencial del teatre català ha estat molt superior. Però potser és que el miro amb massa bons ulls...
excel·lent el post, encertadíssim el regal de reis...
Publica un comentari a l'entrada