dijous, 17 de maig de 2012

"Una casta a prueba de crisis"

És un tema recurrent, que en els darrers anys s’ha accentuat, la concentració de renda i riquesa en mans d’unes minories. En aquest context és especialment significatiu el tema de les retribucions dels directius de les grans corporacions. El Pais va publicar el passat diumenge un article en el que analitzava les retribucions dels màxims executius de les companyies cotitzades a l’IBEX de la borsa espanyola. Trobareu el link al final d’aquestes ratlles.
El resum final és que la retribució mitja d’aquests genis de la gestió és de 3.750.000 euros l’any,  en una forquilla que va des dels 687.000 de DIA als 20.306.000 de Inditex. Això vol dir que el màxim executiu mig guany 90 vegades més que l’empleat mig (42.000).
Estic més que convençut que aquests salaris no es justifiquen de cap manera per l’aportació que puguin fer aquests directius a les seves empreses. No crec en l’argument que diu que per atreure talent de gestió s’han de pagar aquestes retribucions. Hi hauria gent preparada i eficaç que ho faria igual o millor per nivells salarials raonables.
Però no és només el que perceben el que importa. És sobretot la seva influència sobre la pràctica de polítiques empresarials i d’operacions especulatives orientades a l’obtenció de resultats a curt termini. El que interessa als executius és la maximització dels beneficis en el període en que estan en el càrrec, variable sobre la que es calculen primes i incentius.Els projectes i la vida de l’empresa a mig i llarg termini no els interessa. Les inversions en investigació, en formació del personal, en l’obertura de nous mercats no constitueixen la seva prioritat. Ells probablement ja no hi seran, després d’haver espremut la companyia en benefici propi. Saltaran a una altra empresa i tornaran a començar la roda. Si en el camí han trossejat, venut, liquidat o acomiadat, pitjor per l’empres i els afectats.
És imprescindible, com s’ha assenyalat repetidament, que en el futur es regulin les retribucions màximes dels directius d’empreses industrials i sobretot de les entitats financeres.

3 comentaris:

Clara ha dit...

Molt bona reflexió!!!

Pau ha dit...

Sí sinyor. I en el futur també es podria obligar a retornar els diners que s'han agenciat en el present, no?

Hermínia Pujol ha dit...

El cert és que aquesta mena de retribucions acaben essent no només injustes sinó també indecents, peròno crec que fos tan difícil de regular-ho desde les institucions públiques si realment volguessin, el problema és que hi ha tants interessos creats que l'embolic deu ser molt difícil de desfer o no hi ha valor per fer-ho.
Què se n'ha fet de la regidora del districte de ciutat vella de BCN? tinc entès que es va enfrontar amb els especuladors i va haver de plegar per amenaces de mort.