Cròniques peregrines, i III

Ja som de tornada a Barcelona després de passar dos dies a Santiago. El primer el varem dedicar a visitar la Costa de Morte amb parades a Muxia i a  Finisterre, on alguns peregrins acaben el seu periple i on és coneguda la tradició de cremar mitjons o botes sota el far i davant la immensitat de l’Atlàntic.
El segon dia varem passejar per Santiago per descobrir els seus racons i complir amb altres rites de la tradició peregrina. La missa de les 12 a la catedral, la compra d’una “tarta de Santiago” (molt recomanable la pastisseria de Bernarda davant de la casa de la Troya, que ens va indicar la Tatiana S.) i un bon dinar de peix o marisc (molt recomanable també el Restaurant O42 a la Rua do Franco). Finalment, per suggeriment de la Maria Jesús C, varem fer la visita dels terrats de la catedral des d’on es pot gaudir d'unes perspectives immillorables de la ciutat (cal reservar uns dies abans perquè hi ha molt poques places disponibles).
Per tal de resumir les múltiples impressions que deixa l’experiència del Camí de Sant Jaume, als peregrins se’ns va acudir utilitzar les inicials de les paraules que el componen per confegir una mena de mots alineats que sintetitzessin com havíem vist nosaltres el camí. Són aquests:

C ordial
A collidor
M ultinacional
I l·lusionat

D ivers
E sforçat

S enzill
A mical
N et
T ranquil

J oiós
A uster
U nic
M otivador
E conòmic

Així acaben les Cròniques peregrines d’aquests darrers dies. I si algú s’anima a fer el camí que no dubti en consultar-nos i li donarem tota  la informació de que disposem.