Cròniques peregrines I

Ja hem cobert dues etapes del nostre camí. La primera, de Sàrria a Portomarin, de 23 quilòmetres, transcorre per uns paisatges magnífics, atravessant terrenys ondulants, entre boscos de castanyers i roures i seguint uns camins vorejats constantment de parets seques de pedra, recobertes de molses de totes les tonalitats. La segona, la d’avui, entre Portomarin i Palas de Rei, de 25 quilòmetres, és molt ménys atractiva perquè el camí segueix durant molts trams la carretera i el paisatge, tot i sent sempre molt verd, resulta menys atractiu.

De moment, la preparació adquirida en les nostres caminades per Collcerola sembla ser ben efectiva perquè, a part del cansament natural en acabar les etapes, no hem tingut cap dels problemes que acostumen a afectar als peregrins.

Encara és d’hora per fer valoracions però les primeres impressions són força positives. Resulta impressionant la quantitat de peregrins que anem trobant, entre els que extrangers representen una claríssima majoria. El peregrí és un personatge de perfil pacífic, educat i sense pretensions que practica una activitat que, en el seu vessant turístic, és d’allò que en diriem sostenible. No malmet l’entorn, no contamina, respecta el paisatge i es relaciona molt bé amb els altres peregrins i la gent del pais.

D’altra banda, la iniciativa de crear aquesta activitat turística massiva, a partir d’una tradició ancestral, que va posar en marxa la Junta de Galícia partir dels anys noranta sembla haver donat uns resultats excel•lents. Comenta la gent del país que ha representat una ajuda inestimable per molts petits pobles que han vist ressucitar la seva economía.

Resumint doncs que de moment tot va molt bé. Seguirà.