Però avui us proposo escoltar un altre passatge extraordinari en el que les dues protagonistes i rivals per l’amor del centurió romà Pollione, Norma i Adalgisa, fan les paus. Es tracta del duet “Mira, oh Norma” que he trobat en una versió històrica del 1970. El canten dos extraordinàries dives, la soprano Joan Sutherland i la mezzo Marilyn Horne, que com veureu eren llavors joveníssimes. La seva veu fresca i potent és una veritable delícia i el vídeo remasteritzat té una notable qualitat. Que gaudiu de les lleugeríssimes cadències de Bellini que fan que sovint sembli que estem escoltant un cant “a capella”.
diumenge, 15 de juliol del 2012
L'Òpera dels dilluns
Aquesta setmana vaig anar a veure a l’opera al cinema la “Norma” de Bellini. Com tothom sap aquesta obra és especialment coneguda per la seva ària estrella,“Casta Diva”, en la que la gran sacerdotessa del temple canta a la lluna.
Però avui us proposo escoltar un altre passatge extraordinari en el que les dues protagonistes i rivals per l’amor del centurió romà Pollione, Norma i Adalgisa, fan les paus. Es tracta del duet “Mira, oh Norma” que he trobat en una versió històrica del 1970. El canten dos extraordinàries dives, la soprano Joan Sutherland i la mezzo Marilyn Horne, que com veureu eren llavors joveníssimes. La seva veu fresca i potent és una veritable delícia i el vídeo remasteritzat té una notable qualitat. Que gaudiu de les lleugeríssimes cadències de Bellini que fan que sovint sembli que estem escoltant un cant “a capella”.
Però avui us proposo escoltar un altre passatge extraordinari en el que les dues protagonistes i rivals per l’amor del centurió romà Pollione, Norma i Adalgisa, fan les paus. Es tracta del duet “Mira, oh Norma” que he trobat en una versió històrica del 1970. El canten dos extraordinàries dives, la soprano Joan Sutherland i la mezzo Marilyn Horne, que com veureu eren llavors joveníssimes. La seva veu fresca i potent és una veritable delícia i el vídeo remasteritzat té una notable qualitat. Que gaudiu de les lleugeríssimes cadències de Bellini que fan que sovint sembli que estem escoltant un cant “a capella”.
Etiquetes de comentaris:
VIDEÒPERA DELS DILLUNS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada