dijous, 13 de setembre de 2012

La manifestació de l'Onze de Setembre


Em resulta bastant complex fer una valoració de la manifestació de l’onze de Setembre. En aquest moment encara estic immers en un aiguabarreig de diferents sentiments.
Satisfacció per una participació ciutadana tant important, decidida i pacífica com aquesta.
Optimisme perquè els catalans s’han manifestat amb energia davant d’una situació injusta i insostenible i defensat amb  il·lusió les seves aspiracions i projectes nacionals.
Reserva perquè trobo que les diferents sensibilitats de molts dels presents han estat poc recollides per un lema massa exclusiu. Algú ha dit que si la del 15-M va ser la manifestació de les pancartes aquesta ha sigut la de les banderes...
Escepticisme per la poca confiança de que a Espanya s’entengui mínimament la nostra posició, de que els partits polítics, sobretot el PP, siguin capaços de fer el mínim necessari per reconèixer el nostre clam i deixar d’intoxicar, amb l’ajut dels mitjans, l’opinió pública espanyola.
Preocupació per si la classe política catalana serà capaç d’entomar el repte i de forma unida defensar amb prudència i energia la voluntat popular.

Angunia per totes les incerteses i dificultats que pot suposar un procés definitiu cap a la independència i per les inevitables ruptures de tota mena que comportarà.

Com que tot això no ho resoldrem avui, de moment us ofereixo el reportatge fotogràfic de la manifestació. Per entrar-hi clickeu la foto.
 
 

1 comentari:

Marta ha dit...

Josep M. aquest sentiment el compartim molts, crec eue és l'ADN de la nostra gent, però crec que s'ha encetat un camí i no s'ha d'aturar. Mai ho havíem tingut tant a prop i m'anima quan experts en "números" no ens ho posen tant difícil. Tu amb això hi entens més que jo. De moment gaudim del que això està representant!
Per cert, molt bo el reportage fotogràfic!