divendres, 21 de desembre del 2012

"Àmsterdam, Àmsterdam"




Fa dues setmanes vaig viatjar per primera vegada a Àmsterdam. Magnífica ciutat, associada als canals i a l’ús generalitzat de la bicicleta i prou coneguda per la seva relació amistosa amb la prostitució i el consum de certs estimulants.

Alguns elements jugaven en contra del visitant, principalment el fred (en el millor dels casos el termòmetre va superar tímidament els 0 graus). Menys lligats a l’estacionalitat, caldria afegir a aquesta llista la dubtosa qualitat de la cuina local o els riscos derivats de la cohabitació del tramvia, la bici, el vehicle privat i el vianant. 

Però tot te el seu contrapunt. A l’adversitat del fred, la preciosa estampa d’una ciutat nevada; A les prevencions sobre la gastronomia holandesa, un excels filet amb “frites” al Cafè Loetge, freqüentat principalment per autòctons; Al desconcert (inicial) davant la mobilitat local, una ciutat de 'dimensions humanes' que ve de gust recórrer.

La gent és amable, també amb el turista. Deu ser cert allò del caràcter obert dels holandesos, més enllà de l’existència de barris vermells o de coffeeshops... L’anecdotari del viatge inclou un bon exemple d’aquest taradnà diguem-ne desenfadat. Va passar tot just arribar a la ciutat, enfilats al tramvia que ens portava de Central Station a l’hotel.

Davant els crits i càntics que proferia un grup de joves holandesos, el conductor del vehicle va voler intervenir. Però no pas per reprimir-los. Amb la megafonia a tot volum es va arrancar a cantar el ‘New York, New York’, de Frank Sinatra, ni més ni menys! I és clar, aquesta entrada triomfal va marcar decisivament el nostre pas per Àmsterdam.  

Pau

*A la imatge, instal·lació temporal dins d'una mostra artística, ubicada al costat del canal Amstel i davant de l'Hermitage d'Amsterdam

8 comentaris:

Josep M.Cortina ha dit...

Una crònica molt suggerent. Fa temps que no he anat a aquesta ciutat i m'ha fet venir ganes de tornar-hi.

Clara ha dit...

Si l'escriure bé es pagués com cal, tu series multimilionari!!!

salvador ha dit...

Pau: No et conec, però la teva forma d'escriure i descriure nomes un petit viatge a una ciutat a on no he estat mai, em diu que tens una gran sensibilitat i dots per escriure i emocionar als lectors de la teva prosa.
Aprofito per desitjar a tots els lectors i seguidors d'aquest blog, especialment al del barret, unes BONES FESTES

Salva

Pau ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris. Salvador: tampoc et conec, però tens un dinar pagat!

carme ha dit...

Àmsterdam! amb quatre ratlles, una idea precisa d'una ciutat acostumada a acollir. Gràcies Pau

Rosa ha dit...

M'ha agradat molt com ho expliques també a mi, i no per que els qui han fet el comentari abans ho hagin dit, vull deixar de dir-ho.
Gràcies i continua així!

joana ha dit...

NGDPau, enhorabona!,
Encara que no fet facis ric, escriu, ho fas molt però que molt bé.
Joana

BON NADAL I BON ANY

Joan ha dit...

En la teva prosa he reconegut part del que geneticament deus haver heretat, sense treure cap merit als teus propis coneixements. Enhorabona.
Per cert, tambe a mi m'encanta Amsterdam.