"Àmsterdam, Àmsterdam"

Fa dues setmanes vaig viatjar per primera vegada a Àmsterdam. Magnífica ciutat, associada als canals i a l’ús generalitzat de la bicicleta i prou coneguda per la seva relació amistosa amb la prostitució i el consum de certs estimulants.

Alguns elements jugaven en contra del visitant, principalment el fred (en el millor dels casos el termòmetre va superar tímidament els 0 graus). Menys lligats a l’estacionalitat, caldria afegir a aquesta llista la dubtosa qualitat de la cuina local o els riscos derivats de la cohabitació del tramvia, la bici, el vehicle privat i el vianant. 

Però tot te el seu contrapunt. A l’adversitat del fred, la preciosa estampa d’una ciutat nevada; A les prevencions sobre la gastronomia holandesa, un excels filet amb “frites” al Cafè Loetge, freqüentat principalment per autòctons; Al desconcert (inicial) davant la mobilitat local, una ciutat de 'dimensions humanes' que ve de gust recórrer.

La gent és amable, també amb el turista. Deu ser cert allò del caràcter obert dels holandesos, més enllà de l’existència de barris vermells o de coffeeshops... L’anecdotari del viatge inclou un bon exemple d’aquest taradnà diguem-ne desenfadat. Va passar tot just arribar a la ciutat, enfilats al tramvia que ens portava de Central Station a l’hotel.

Davant els crits i càntics que proferia un grup de joves holandesos, el conductor del vehicle va voler intervenir. Però no pas per reprimir-los. Amb la megafonia a tot volum es va arrancar a cantar el ‘New York, New York’, de Frank Sinatra, ni més ni menys! I és clar, aquesta entrada triomfal va marcar decisivament el nostre pas per Àmsterdam.  

Pau

*A la imatge, instal·lació temporal dins d'una mostra artística, ubicada al costat del canal Amstel i davant de l'Hermitage d'Amsterdam