Aquests dies el Teatre
Nacional ha anunciat que tancarà la sala Tallers durant els propers dos anys. Aquesta
sala, que era la tercera del Teatre, havia acollit els darrers anys el programa
T6. El T6 pretenia posar a disposició de joves dramaturgs catalans una sala i
una companyia d’actors perquè poguessin muntar i presentar els seus textos. Sembla
que aquest tipus de recolzament no es pot mantenir quan van maldades.
En canvi, en el mateix moment,
i precisament perquè van maldades, el Teatre Lliure posa en marxa un cicle
anomenat “Aixopluc” per acollir espectacles que han sorgit per iniciativa de
companyies “off” i que ja han funcionat en petites sales. En aquest cas el
suport no passa per posar tots els mitjans des d’un bon principi sinó per reconèixer
el mèrit dels qui han tingut una iniciativa d’èxit i permetre que en treguin tot
el suc arribant a un públic no necessàriament familiaritzat amb el circuit de
sales independents. Els ofereix l'Espai Lliure (veure imatge) que té justament les dimensions apropiades i la versatilitat necessària per espectacles de petit format.
Va ser aquest mateix cicle que
va programar “Litus”, un espectacle del que vaig parlar en aquesta secció
fa uns mesos. Ara, durant els mesos de febrer i març, rebran “Smiley”, que
arriba des de la Sala Flyhard, i “Imatges gelades”, des de la
Becket, i que dirigeix la meva amiga Alícia Gorina. La primera funció no em faria res
tornar-la a veure (és divertidíssima!), i la segona aquesta vegada segur que no
me la perdré. Visca les segones oportunitats!
Clara
2 comentaris:
...i els posts oportuns!
Avui he anat al TNC que ens expliquessin això de la sala Tallers, i demà vaig a un 'Espai Lliure' per nens d'una companyia francesa!
Quina germanor...
Publica un comentari a l'entrada