L'Òpera dels dilluns

Aquesta setmana hem anat a veure a les sessions d’òpera al cinema “Nabucco” de G. Verdi, retransmesa en directe des del Teatre alla Scala de Milan. Com tothom sap aquesta òpera, la tercera del compositor, va tenir un important èxit i sobretot un gran ressò polític en el procés d’unificació d’Itàlia. Es va produir una transposició del poble jueu, dominat per l’imperi de Babilònia, amb la lluita del poble italià, ocupat per les forces austríaques. I aquesta identificació es concentra molt especialment en el famosíssim cor “Va pensiero”.
Molt recentment, sota la direcció de Riccardo  Muti a la Scala, el cor va ser novament protagonista d’un esdeveniment carregat de significació política. Presidia l’acte el llavors encara President Silvio Berlusconi i davant dels aplaudiments del públic a la interpretació del cor Muti va fer una defensa de la cultura italiana i va dir que, com deia la lletra de la cançó, si  no es feia alguna cosa la seva pàtria estaria ben aviat “si bella e perduta”. I va decidir interpretar un bis de la peça.

Aquest cor ja ha estat present al Blog en d’altres ocasions per la seva bellesa però ahir, escoltant les veus del cor i les expressions dels cantants,  em va venir al cap que avui també podia  evocar el sentiment de  tristesa, desconcert i perplexitat de la ciutadania que assisteix a l’inacabable devessall de casos de corrupció econòmica i política que semblen no tenir límit. I per això avui el tornarem a escoltar en la magistral versió del MET de Nova York enregistrada el 2002 que ja ha tingut més de tres milions i mig de descàrregues al youtube!