Davant de tot el que està passant aquests dies som molts els
que ens preguntem com es pot desencallar la situació. Com es pot produïr la
catarsi que porti a una regeneració moral i política profundes que necessita la
nostra societat ?
D’una banda sembla inviable que de “motu propio” les cúpules
dels partits polítics estiguin disposades a renunciar, en un harakiri
polític, a les seves posicions i
privilegis per deixar pas de forma massiva a noves persones i formes de
comportament i organització.
D’altra banda els moviments civils i associatius no semblen
encara tenir la força i les estructures organitzatives per exigir aquest canvi;
els manquen recursos, líders, instruments organitzatius que puguin canalitzar
el descontentament general però poc exigent. La recent aprovació de la tramitació
de la iniciativa popular pels desnonaments seria un tímid exemple positiu del
potencial de la pressió popular.
L’apel·lació a una
direcció tecnocràtica europea, que aprofitant una crisi de confiança aguda en
l’economia i la política espanyoles pogués forçar i conduir l’esmentada
renovació, a part de discutible políticament sembla també difícil.
Tot plegat un embolic, un atzucac. Podeu llegir tot seguit
l’opinió que expressava sobre aquest assumpte el sociòleg Manuel Castells en el
seu article setmanal a La Vanguardia. Ingenuïtat, desesperació, esperança,
utopia? Vosaltres mateixos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada