No us
perdeu amb prejudicis del tipus “no m’agraden els documentals” / “no m’agrada
la música”. És igual, la història és tant inversemblant que podria ser
ficció, i tampoc es tracta de cap
disgregació sobre una llegenda del rock.
Cinc
cèntims: un músic de Detroit, Sixto Rodríguez, publica dos àlbums als Estats Units
considerats excelsos per la crítica, però no en ven més d’una desena. Deixa la
música i segueix treballant a la indústria de l’automòbil. Un disc arriba per
atzar a Sud Àfrica, i s’estén com la pólvora. Ven mig milió de discos, més que Jimmy
Hendrix. Allà es converteix en un mite. Ell no ho sap (...).
No
segueixo, que no us vull espatllar el final. Durant el documental es van
reproduint les seves cançons, que són una passada. Un Bob Dylan a l’ombra. I la
gran pregunta, perquè?
Pau
Pau
Entrades
1 comentari:
Ahir la vam veure. Aquí també corre com la pòlvora l'èxit de la peli. El cinema a tope i la gent aplaudint! Gràcies per la recomanació! Segueixen, però, molts interrogants....
Publica un comentari a l'entrada