Zucco, Roberto Zucco

Al Romea, la companyia del Julio Manrique acaba de presentar un muntatge nou: Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès. La premsa ha destacat que l’obra ja la va muntar el Lluís Pasqual al Lliure fa vint anys. De fet, la majoria dels crítics s’han dedicat a comparar els dos espectacles. Com que jo no vaig arribar a temps de veure el del Lliure, al Romea em van explicar per primera vegada la història, basada en fets reals, d’un jove francès d’origen italià que va ser empresonat després d’haver comès una llarga sèrie d’assassinats i que va acabar suïcidant-se a la presó. Aquest antiheroi i les seves peripècies són en els protagonistes de l’obra.

La meva impressió és que es tracta d’un espectacle difícil. En primer lloc, la història no s’explica de manera lineal, sinó mitjançant una seqüència d’escenes que l’espectador ha d’anar enllaçant. En segon lloc, la duresa dels personatges i les situacions és abordada amb una combinació de sordidesa i humor negre que en alguns moments desconcerta. En tercer lloc, el personatge del jove assassí es fa difícil de comprendre, però encara es fa més difícil de condemnar o rebutjar. Amb tot això vull dir que l’obra demana un espectador actiu, disposat a emocionar-se però també a processar la informació i les sensacions que rep per tal de gaudir-la al màxim. Ah, i també cal saber aguantar la mirada del "prota", Pablo Derqui, sense que et tremolin les cames. Us hi atreviu?

Per acabar de decidir-vos, us deixo aquí la crítica del Marcos Ordóñez, que és molt complerta i molt elogiosa.

Clara