dimarts, 26 de novembre del 2013

Digueu-me nostàlgic

Digueu-me romàntic o nostàlgic però aquests dies estic entre trist i indignat per la desaparició, un rere l’altre, de molts establiments tradicionals de Barcelona  que no poden resistir la pressió del mercat immobiliari.
Per esmentar-ne només alguns fa uns mesos va tancar la llibreria Jaimes al Passeig de Gràcia i el Palacio del juguete al carrer dels Arcs , fa unes setmanes la LLibreria Roquer al Jardinets de Gràcia, aquesta mateixa setmana la bomboneria Farga i la filatèlia Monge al carrer del Pi o la botiga de subhastes i llibre antic al carrer de Canuda. I aquests són només els exemples més coneguts d’una llarguíssima sèrie.
La combinació del final del període de pròrroga forçosa de la Llei d’Arrendaments Urbans  i  la fortíssima pressió turística que s’exerceix sobre el centre de la ciutat fa que molts locals no puguin suportar l’altíssim nivell de preus (es parla al centre de xifres de l’ordre dels 3000€/m2/ any) que els propietaris dels locals poden obtenir de cadenes comercials de grans grups desitjosos d’ocupar aquests espais freqüentats per la marabunta  de turistes que ens visita .
El mercat és el mercat, “money is money”,  i sembla que no es pugui fer res per protegir aquest comerç i aquestes petites empreses locals que fins ara ajudaven a configurar la personalitat de la nostra ciutat. I, respectant el sagrat principi de la llibertat de comerç els substituïm per les grans cadenes globalitzades de gran consum o per les marques de superluxe que trobem a qualsevol ciutat del planeta. Sembla que està en preparació un pla municipal per a la protecció d’aquests comerços però sembla que està arribant mot tard. Cal que l’Ajuntament es doni molta pressa. Trias, espavila que faràs salat!.