L'Òpera dels dilluns

Aquesta setmana hem anat a una sessió d’òpera al cinema. Es presentava “Les vigílies sicilianes” (Les vêpres siciliennes) de Giuseppe Verdi. Es tracta d’una òpera no gaire representada del repertori verdià. Probablement una de les raons que ho expliquen es que es tracta d’una obra d’encàrrec que s’inscriu en la modalitat de la “grande opera” francesa amb cinc actes, ballets i grans cors, aspectes que fan el seu muntatge complex i costós.

La versió que varem veure era una estrena de la Royal Opera House de Londres produïda amb motiu del bicentenari del naixement de Verdi, que com sabeu es celebra enguany. Una escenografia exuberant però bellíssima, uns ballets molt bons i un repertori excel·lent van fer que la versió fos magnífica. Ens ho varem passar molt bé.

Les Vigílies sicilianes és una obra amb extraordinaris passatges musicals de gran força i números vocals molt rics, duets, tercets, concertants i grans cors; però potser no té àries o peces que hagin destacat en la història de l’òpera i s’hagin convertit en grans “hits” operístics com passa en d’altres obres de Verdi. N’hi ha un per això, una música inspirada en el bolero que si s’ha fet bastant popular. Es tracta de la cançó “Merce  dilette amiche” que avui ens interpretarà l’Anna Netrebko, màxima diva d’aquest Blog. És una versió de concert molt recent que correspon al seu recital a la plaça Roja de Moscou l’estiu d’enguany.