Alexandra al país dels multisales

El cinema Alexandra ja és història. El seu tancament, tot just ahir, se suma a la llista de sales emblemàtiques de Barcelona que han anat desapareixent els darrers anys, d’una manera o altra en benefici del model ‘multisala’.

I això que, si fem cas del què expliquen els exhibidors, tampoc és que aquesta fórmula hagi resultat ser la gallina dels ous d’or. Sembla que la crisi del sector anava una mica més enllà d’aquestes velles sales “inviables”... Evidentment han abaratit costos en la compra de les pel·lícules i han augmentat el públic potencial a les sales, això és innegable.

Pel record queden l’encant de les grans sales, com l’Urgell o el Palacio del Cinema, (amb aquelles platees descomunals i olor de moqueta gastada) i la singularitat de llocs únics com el Casablanca o l’Arkadin.

Tampoc és qüestió de posar-se massa nostàlgics ara. Vull dir que, de fet, la meva generació ja és una mica la del multisales. O la del pas d’una cosa a l’altra. Per això també puc celebrar –amb la boca petita, som així- l’obertura d’un nou cinema a Barcelona, precisament aquest divendres (i precisament, un multisales).

Sí, és un altre complex amb 12 pantalles i per postres està situat al cap de Déu, com diu aquell. Però també cal dir que és el primer gran cinema dedicat a pel·lícules comercials que aposta per projectar únicament en versió original subtitulada. Ja és molt.

Bones festes i fins l’any que ve!