El cinema
Alexandra ja és història. El seu tancament, tot just ahir, se suma a la llista
de sales emblemàtiques de Barcelona que han anat desapareixent els darrers
anys, d’una manera o altra en benefici del model ‘multisala’.
I això
que, si fem cas del què expliquen els exhibidors, tampoc és que aquesta fórmula
hagi resultat ser la gallina dels ous d’or. Sembla que la crisi del sector anava
una mica més enllà d’aquestes velles sales “inviables”... Evidentment han
abaratit costos en la compra de les pel·lícules i han augmentat el públic
potencial a les sales, això és innegable.
Pel
record queden l’encant de les grans sales, com l’Urgell o el Palacio del Cinema,
(amb aquelles platees descomunals i olor de moqueta gastada) i la singularitat
de llocs únics com el Casablanca o l’Arkadin.
Tampoc és
qüestió de posar-se massa nostàlgics ara. Vull dir que, de fet, la meva
generació ja és una mica la del multisales. O la del pas d’una cosa a l’altra.
Per això també puc celebrar –amb la boca petita, som així- l’obertura d’un nou cinema a Barcelona, precisament
aquest divendres (i precisament, un multisales).
Sí, és un
altre complex amb 12 pantalles i per postres està situat al cap de Déu, com diu
aquell. Però també cal dir que és el primer gran cinema dedicat a pel·lícules
comercials que aposta per projectar únicament en versió original subtitulada.
Ja és molt.
Bones festes i fins
l’any que ve!

1 comentari:
Doncs jo, per edat, sí em permetré posar-me una mica nostàlgic. Va ser precisament a l'Alexandra on el meu oncle Manel em portava a les meves primeres sessions matinals de cinema, llavors una modernitat. Hi vaig veure,ara ho recordo,"Molokai,la isla maldita" l'any 1960...
Publica un comentari a l'entrada