Però a part d’això, pagant no se sap quant, aconsegueix que la ciutat tanqui també al públic institucions com el Museu Marítim, el dijous, i el MNAC, el dissabte, i accepti talls en el tràfic des de la Plaça d’Espanya a la Font Màgica, el divendres i el dissabte i no se sap quantes bajanades més. En fi, que tot està en venda al nostre país i els oferim la ciutat perquè celebrin aquesta cerimònia on exhibiran, sense cap mena de pudor, la seva pasta i el seu mal gust.
És cert que des de fa uns anys els barcelonins acollim i suportem
alhora un turisme massiu que aporta avantatges econòmics, que necessitem, i també
seriosos inconvenients, que en contrapartida hem d’acceptar. Però aquesta explotació econòmica de
la ciutat hauria de tenir límits i entre
ells el de la disposició privada dels espais públics. I això que comento avui es
un espectacle que em sembla denigrant i
que ens hauríem d’estalviar. No tenim cap obligació de convertir-nos en un plató
matrimonial i haver d’aguantar, tots plegats, els capricis de qualsevol “millonetis”
que se’ls pugui pagar.
Entrades
3 comentaris:
A mi el que m'ha semblat inadmissible és que hagin acceptat invitació per assistir-hi els nostres polítics!
I tant! Però ja se sap que com diu la dita,"Qui paga, mana" I d'això ens queixem!
I amb aquests governants hem de fer el camí cap a la independència? Pobres de nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada