dimecres, 19 de març de 2014

L'estrany cas del femur trencat de Fèlix Millet

L’especial sensibilitat actual respecte a l’escassa eficiència del nostre sistema judicial per jutjar i finalment castigar adequadament els múltiples casos de corrupció que s’han multiplicat en els darrers anys, va tenir un altre motiu d’enuig quan ens vam assabentar que Fèlix Millet s’havia trencat el fèmur el dia abans del judici oral del cas Hotel del Palau.
Acostumats a argúcies processals de tota mena, a excuses variades per retardar “ad calendes greques” els judicis, a l’ús de les evasives més vulgars per ignorar allò que s’hauria de saber, etc., tothom es va pensar, primer, que Millet no s’havia trencat el fèmur i que només ho feia veure, i després, que aquell accident casual (?) podria provocar un ajornament “sine die” del judici i amb això augmentar l’aura d’impunitat que envolta al denominat “saquejador confés” del Palau.
Hem de celebrar, però, que aquells mals auguris no es van acomplir, perquè encara hi ha jutges/sess amb decisió i caràcter, que, de vegades, i ho subratllo, poden i saben posar fre a les maniobres fraudulentes i dilatòries d’alguns imputats a l’empara d’una legislació processal sovint massa garantista.
La jutgessa del cas Hotel va enviar un metge forense a casa de Millet el dia abans del judici per comprovar el seu estat de salut, va obviar les seves afirmacions d’alienació mental transitòria (“no sóc jo, degut a la medicació que prenc”), i no hagués dubtat en portar-lo a la Sala de Vistes “manu militari” si s’hagués resistit a no comparèixer. Impecable.
També és veritat que Millet és des de fa temps un àngel caigut, i no sembla arriscat per la judicatura aplicar-li el rigor de certes mesures legals. Si no fos un àngel caigut i rondés per l’òrbita del PP, ja en parlaríem. I si no, que li preguntin a Baltasar Garzón i a Elpidio José Silva...


2 comentaris:

Clara ha dit...

Admeto que sóc de les que va desconfiar totalment! I m'alegro de saber que tens en bona consideració la jutgessa, Carles! Bon article.

Josep M.Cortina ha dit...

Aquest vegada sembla que hi ha hagut sort. Però una flor no fa estiu i ja saps que jo soc un convençut que fins que no es modifique la LLei d'enjuiciament, es simplifiquin els tràmits i s'elimini el hipergarantisme dels processos no hi haura manerra de tenir una justícia raonablement ràpida i eficaç.