Obsolescència
programada és un concepte de pronuncia difícil i fins i tot desagradable d’escoltar.
Sobretot, pel què significa. Mirem el diccionari: “És la planificació de la fi de la vida útil d'un
producte perquè es torni obsolet o inservible al cap d'un període de temps
calculat pel fabricant”. Vaja, una manera molt educada d’explicar el frau
sistemàtic al consumidor, una presa de pèl tan normalitzada com escandalosa. Si
us interessa, ho explicava molt bé el documental ‘Comprar, llençar, comprar’
de Cosima Dannoritzer que va emetre el ‘Sense Ficció’ de TV3 l’any passat.
L’altre dia vaig llegir el cas d’una empresa de sistemes
d’enllumenat catalana, contrària a aquesta forma infame de producció, que fabrica
productes la vida dels quals és tant llarga com la tecnologia ho permet. A més,
tot el que comercialitzen és reparable (sí, bombetes reparables). Benito Muros
és l’enginyer que hi ha al darrere d’aquesta iniciativa empresarial, una de les
que practica el Moviment SOP (Sense Obsolescència Programada).
Eficiència, sostenibilitat i ètica, per
resumir-ho. És de sentit comú, però no abunden els exemples. I així anem,
comprant i llençant, comprant i llençant, perquè algú ha decidit “estimular
positivament la demanda” limitant la vida útil dels nostres electrodomèstics,
determinant les hores de llum exactes -i escasses- que s’encendrà la bombeta.
*La ja famosa bombeta del Parc de Bombers de Livermore (Califòrnia), encesa des de fa 113 anys
4 comentaris:
Vull bombetes de bombers, si us plau!!!!!
La secció de "Al cap del carrer" si que no caducarà mai!!! ;)
la clau: la innovació tecnològica que veig que ja segueix Benito Muros... molt interessant!!
Impulsar les empreses que potencien el moviment SOP es una gran resposta social que ens apropa a un mon amb harmonia.
Publica un comentari a l'entrada