divendres, 30 de maig del 2014

El Centenari de la Biblioteca de Catalunya


El dimecres al vespre varem poder assistir a un acte amb el que es commemorava el centenari de l’obertura al públic de la Biblioteca de Catalunya, una realització més de la immensa obra protagonitzada per la Mancomunitat de Catalunya a començaments de segle passat. Com va assenyalar en el seu parlament  Eugènia Serra, la Directora actual de la Biblioteca, l’esmentada obertura s’havia produït exactament el mateix dia i a la mateixa hora de feia ahir cent anys. Llavors va ser en una dependència del Palau de la Generalitat i en aquesta ocasió, per celebrar-ho, ens reuníem a l’espai de teatre de la Biblioteca, sota les voltes gòtiques en les que habitualment la companyia de teatre La Perla 29 presenta els seus magnífics  espectacles.
L’acte, presidit pel conseller de Cultura, el senyor Ferran Mascarell , va estar carregat d’emoció i alhora ens va fer gaudir a tots d’un espectacle d’alt nivell.
En la primera part, un seguit d’intèrprets comandats per Oriol Broggi varen recitar una selecció de poemes de gran poetes catalans i així varem poder escoltar les veus de Clara Segura, Rosa Gàmiz i Marcia Sisteró i el mateix Oriol recitant Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Maragall, Joan Salvat Papasseit i Josep Maria de Sagarra. Va ser tota una delícia.
La segona part, de caràcter musical, la varen protagonitzar l’Orquestra Divertimento, dirigida pel mestre Joan Casas, i els cantants Cristina Obregon, soprano, i Toni Marsol, baríton. Varen interpretar un seguit de peces de música operística de compositors catalans, Tarradelles, Baguer i Pedrell. Cal dir que la selecció va ser molt encertada perquè era una mostra molt completa que cobria els diferents estils musicals, des del barroc  fins a la cançó noucentista, passant pel classicisme i el romanticisme. La interpretació de l’orquestra de cambra va sonar molt bé i les veus dels dos solistes van resultar esplèndides. Em va sorprendre la bona sonoritat de les voltes de l’espai gòtic per una audició de musica clàssica. Crec que soc realment objectiu, tot i que la natura de l’acte em predisposés positivament. En conjunt varem assistir un acte molt ben plantejat, discret, d’alt contingut i carregat d’emoció i qualitats artístiques.