“La Mancomunitat de Catalunya 100 anys” al CCCB

Enguany es celebra el centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya. Amb aquest motiu el CCCB presenta una exposició en la que es repassen les principals  realitzacions d’aquest període d’extraordinària fertilitat de les institucions catalanes. Resulta impactant veure la immensa quantitat d’iniciatives i realitzacions que en només deu anys la Mancomunitat va ser capaç de tirar endavant. No hi va haver gairebé cap terreny de l’acció pública on no intervingués i en tots ells amb un fort esperit social tractant de desenvolupar eines que més endavant han constituït el modern estat del benestar. I això gairebé sense recursos, només els de les quatre diputacions provincials.

Desenvolupament de la xarxa de carreteres i comunicacions telefòniques, sanitat pública, assistència social, creació de l’Institut d’Estudis Catalans i  impuls a la recerca científica i la cartografia, foment de l’educació professional amb la creació de l’Escola Industrial, modernització de la pedagogia amb la incorporació del mètode Montessori, normalització lingüística, creació de Biblioteca de Catalunya i de la xarxa de biblioteques públiques, etc, etc, etc.

De la llarga galeria de retrats, que es presenta en l’exposició, de les principals personalitats que varen participar en aquell moviment n’esmentaré només alguns dels més coneguts perquè es vegi fins a quin punt la seva empremta és encara present avui a la nostra societat:  Enric Prat de la Riba, Josep Puig I Cafafalch, Eugeni d’Ors, Maria Montessori, Pompeu Fabra, Francesc Cambó, Francesca Bonnemaison,  Pau Vila, Ramón Turró, Rosa Sensat, Jordi Rubió, Manel Raventós.

Si aquest enorme impuls iniciat  no s’hagués estroncat amb l’arribada de la Dictadura de Primo de Rivera i més tard amb la guerra civil i la Dictadura franquista segur que el país hagués viscut una trajectòria molt diferent.

L’exposició, molt ben presentada, agrupa en sis grans àmbits tots aquests projectes i els il·lustra amb uns excel·lents muntatges fotogràfics i llibres i documents de l’època. A més d’aquesta exposició central se’n celebren d’altres, de caire monogràfic, a d’altres centres a Lleida, Girona i Tarragona que trobareu referenciats en aquest link

En definitiva, una exposició que convé no perdre’s per valorar l’esforç d’aquella generació i el potencial d’aquest país.