divendres, 13 de juny del 2014

Castells a París

Ja sabeu que diumenge passat els castellers van desembarcar a diverses capitals europees en el marc d’una campanya a favor del ‘dret a decidir’ organitzada per Òmnium Cultural. Jo vaig seguir l’esdeveniment des de París com a enviat especial de l’ACN i, com altres dies he fet, aprofito aquest racó per parlar d’experiències viscudes en missió professional (sic).

Val a dir que l’estètica de l’operació estava magníficament dissenyada, i les imatges del castells aixecant-se al costat d’espais emblemàtics de les principals capitals europees són per emmarcar. Si la campanya va fer un gran servei al propòsit de fer arribar a Europa el “Catalans want to vote”, això que ho diguin els experts...


 A París tot va anar rodat. Tot i els dubtes inicials, la ubicació del castell al final del Camp de Mart va ser idònia perquè el 4 de 8 que va aixecar la Colla Vella dels Xiquets de Valls s’erigís al costat de la Torre Eiffel sense fer-se nosa l’una amb l’altra. La reunió tècnica sur place del dia previ havia servit per preveure aquest i altres detalls, i també per copsar els equilibris organitzatius entre els quatre actors implicats: Òmnium, la colla castellera, el Casal Català de París i l’ANC.

Diumenge a les dotze i cinc minuts els 180 castellers desplaçats fins a la capital francesa respiraven alleujats després de descarregar el castell, i l’amalgama de turistes, parisencs i catalans residents a París aplaudien l’efemèride amb diferents graus de fervor.


Nosaltres també alliberàvem tensió en comprovar que la fotografia havia captat l’instant precís i que les imatges de vídeo eren bones per emetre. Fugint del bat de sol que ens castigava des de feia dos hores, ens vam refugiar en un bar modern de la rue Forest, i des d’allà vam informar que s’havien aixecat castells a París. 


Aquestes són imatges de vídeo dels castells a París

1 comentari:

Josep M.Cortina ha dit...

Bravo! Això de tenir reporters en directe és un gran luxe pel Blog. I aquest esdeveniment s'ho valia. Molt bona feina aquesta crònica exclusiva.