dissabte, 5 de juliol del 2014

Meteora

A la plana de la regió grega de Tesalia surten unes espectaculars columnes de roca de gran altura sobre les quals s’hi van començar a construir, al segle XIV, monestirs bizantins habitats pels monjos estilitas –d’ stylos, columna-. Són els monestirs de Meteora, els monestirs del cel, i la visió del seu vertiginós equilibri constitueix una de les vistes més corprenedores de la península grega.
Emmarcada en l’espectacular escenari natural de Meteora, la pel·lícula de Spiros Stathoulopoulos que porta el mateix títol posa en escena una impossible història d’amor entre una monja ortodoxa russa i un monjo grec ortodox de dos d’aquests monestirs suspesos a l’aire. Aquesta producció grecoalemana s’allunya de les maneres de fer del nou cinema grec i el seu realisme de l’absurd. Per la contra, aposta per un esteticisme posat al servei d’una història mínima, que es relata a partir de cites contínues a salms bíblics i uns fragments d’animació molt bonics inspirats en les icones ortodoxes.
Fent servir molt poques paraules, el director és capaç d’expressar el dilema dels dos protagonistes, el pes del seu desig carnal en un entorn d’espiritualitat i celibat. La dificultat geogràfica de les muntanyes de Meteora reforça, de forma natural, la idea d’aquesta distància metafísica que separa els dos amants.
El debat intern entre el compromís espiritual i l’anhel físic es mostra també a través de la relació del jove monjo amb dos personatges secundaris: el pastor arrelat a la terra i preocupat per les qüestions terrenals i el monjo asceta que porta una vida aïllada en una cova. Entremig, el monjo dividit busca la sortida al seu laberint emocional.
Inspirant-se en l’estètica de les icones ortodoxes, la pel·lícula inclou uns fragments animats que, des dels mateixos títols de crèdit inicials i finals contribueixen a expressar les emocions, temors i desitjos dels dos protagonistes. En aquests fragments animats, el director inclou referències a mites com el laberint del Minotaure i el fil d’Ariadna, i a contes com el de Rapunzel. Imatges reals i animades en un contrast que remarca la dualitat dels sentiments que defineixen a aquesta insòlita parella d’amants del cel de Meteora.


1 comentari:

Hermínia Pujol ha dit...

Caram! vaig visitar Meteora just ara fa 20 anys perquè havia vist un documental sobre la zona que em va impressionar. La realitat no em va decebre, m'agradarà de veure aquesta pel.lícula. Gràcies per la recomanació.