Monago baixa els impostos a Extremadura

Aquest país és una meravella. El President del PP d’Extremadura i de la seva Comunitat acaba d’anunciar una rebaixa que afectarà a diferents figures impositives i que suposarà una reducció d’impostos estimada en 114 milions d’Euros. És a dir, que mentre la majoria de ciutadans pateixen l’impacte de les retallades i els augments impositius i les diferents hisendes autonòmiques fan mans i mànigues per reduir el seu dèficit l’inefable  Sr. Monago es permet el luxe de baixar els impostos del seus conciutadans, la qual cosa des de la perspectiva del PP és particularment interessant. Però naturalment, la mesura té connotacions i conseqüències que no es poden passar per alt de cap manera. Unes poques xifres ho il·lustraran.

Les diferents CCAA recapten una massa d’impostos, en tenen cedida una part i després reben transferències per part de l’Estat d’acord amb els criteris establerts en l’actual model de finançament. És el mecanisme de solidaritat interterritorial establert en el seu dia i objecte de moltes crítiques. Doncs bé, d’acord amb aquest model cada comunitat recapta un determinat import per càpita i després de tots els ajustos esmentats (l’anomenat anivellament) acaba rebent uns recursos fiscal finals. Si la mitja de les comunitats de règim comú és 100 aquestes són les posicions d’Extremadura i Catalunya el 2011.

	Capacitat inicial ( Índex )	Num d’ordre	Recursos Finals ( Índex )	Num d’ordre
Catalunya	119,1	3er	99,9	10è
Extremadura	76,2	14è	114,5	5è
Mitjana Espanya	100,0		100,0

Font: Dep. D’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

És a dir, que després de l’anivellament Extremadura rep de l’Estat molts més recursos per càpita que Catalunya i passa de la tercera a la desena posició en recursos fiscals per càpita.

Doncs bé, la reducció fiscal que proposa Monago el que fa és disminuir encara més la capacitat inicial recaptatòria de la seva comunitat i per tant demandar més recursos a transferir per part de les altres comunitats per tal d’assegurar els finançament de les seves necessitats. Un clar abús del  raonable principi de solidaritat que els darrers anys ja s’ha portat al límit. En definitiva, una burla més dels governants del PP que, francament haig de dir, que se’ns pixen a la boca, encara que aquesta sigui una expressió prou desagradable.