Sovint ens embranquem en discussions molt complexes sobre les
balances fiscals i els seus diferents mètodes de càlcul. Però fixeu-vos bé, sense
menystenir la gran importància de les balances i els dèficits fiscals, que
posen de manifest la correcció del finançament públic, hi ha maneres molt més
senzilles de veure-ho. Una d’elles és la distribució de la inversió pública en
els pressupostos de l’Estat. El darrer, corresponent al del 2015, que s’acaba
de presentar aquests dies és d’una claredat meridiana.
Catalunya té el 16% de la població i genera el 18,4 % del Producte
Interior Brut. Seria doncs raonable esperar que les inversions de l’Estat a
Catalunya s’aproximessin, pels principis d’equitat i eficiència, a uns percentatges
d’aquest ordre. Doncs trobareu en el quadre següent les xifres que l’estat ha
pressupostat els darrers anys:
Així, el 2015 l’Estat diu que invertirà a Catalunya 1072 milions
d’euros,un 9,5 % del Total, percentatge molt allunyat dels que hem comentat. I
en una tendència que confirma la caiguda de la inversió a Catalunya des que
governa el PP. En d’altres termes el 2015 Catalunya obtindrà una inversió de 145
euros per habitant respecte d’una mitja de
242 euros per habitant al conjunt d’Espanya. Crec que la intencionalitat
política d’aquests pressupostos és claríssima i només pretén demostrar una
actitud de càstig
I això, suposant que aquestes previsions es compleixin. Val
la pena recordar que també en el grau de compliment final de les xifres pressupostades
quedem sempre endarrere. En el període 2001-2011 el grau de compliment s’ha
situat de mitjana a tota Espanya en un 86,5% mentre que aquest percentatge ha
estat per Catalunya de només el 77,4%. Potser és que aquí som més lents o la
realitat és més aviat, que sense cap mal intenció, això si, no es liciten les
obres a temps.
Això sí, com va dir la Ministre de Foment, el 2015 l’AVE
arribarà a Zamora, Ourense, Burgos, Palencia, Leon, Murcia i Cadiz.
Les xifres parlen per sí soles.
Entrades
4 comentaris:
A més, cal tenir en compte que la inversió és generadora d'economia, de llocs de treball, de riquesa i també d'impostos.
És una manera directa d'anar empobrint i endarrerir la recuperació econòmica a Catalunya.
Efectivament, aquesta és una altra consideació molt interessant.
estem en sintonia, amic Josep Maria. Les estratègies de l'estat tot poderòs sempre van més enllà del que semblen. Per aquest motiu és tant dificil lluitar contra aquest aparell nefast.
Més clar, AIGUA!
Publica un comentari a l'entrada