
El muntatge utilitza peces interpretades pel mateix Morente i per la seva filla Estrella, algunes d'elles inèdites i cedides expressament pel músic. La força de la seva música és extraordinària, commovedora: recupera música popular o poemes de García Lorca i els combina amb creacions pròpies. Gràcies a aquest recull musical s'entén perfectament que Morente fos reconegut com un renovador del flamenc.
El repte d'Ullate i la seva companyia (encapçalada pel seu fill) és composar una coreografia que permeti ballar aquesta música sense recórrer als moviments propis del flamenc però sense trair-ne l'esperit. La meva impressió va ser que ho aconseguia totalment. L'elegància i la rotunditat del ballet, també l'escenografia i el vestuari, potenciaven (si això és possible) la intensitat de la música. Fins i tot la creació d'una història d'amor i desamor amb final tràgic, que serveix de fil conductor de l'espectacle, em va semblar encertada. Si no fossiu a temps de disfrutar-lo, aprofiteu l'avinentesa per descobrir o redescobrir el cantaor. Val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada