Des de fa unes setmanes es pot veure al Caixaforum una
exposició fotogràfica del màxim nivell, GÈNESIS,
de Sebastiao Salgado de la qual n’he parlat abastament al Blog i a les
cròniques al NÚVOL tant de l’exposició com de la pel·lícula “La sal de la Tierra” que s’ha
estrenat recentment.
Normalment la fotografies de naturalesa es fan en color. Però
Salgado, fidel al seu estil i la seva tècnica, ho ha fet en blanc i negre amb
uns extraordinaris resultats. L’altre dia, motivat per la visita a l’exposició,
em va venir al cap editar amb blanc i negre algunes imatges que havia fet al
desert de Líbia, en un viatge memorable, ja fa anys. Per això, amb la
col·laboració del meu amic Josep Maria P. vaig fer diferents proves fins a
trobar una aproximació a allò que, amb tota la humilitat de món, en podrien
anomenar el perfil Salgado. La veritat és que quan he comparat les fotografies
originals en color amb aquestes que veureu en blanc i negre trobo que em
quedaria amb les darreres. No dèiem que la natura era en color?
Aquí les teniu.
2 comentaris:
La superfície (paviment )de les dunes agafen textures curioses,que recorden la pell d'alguns animals o les rajoles gaudinianes o els blocs de basalt de Castellfolit .
Increïble, potser el blanc i negre fa ressaltat la llum i l'ombra.
Publica un comentari a l'entrada