Regala Centelles

Quantes vegades hem de fer un regal especial a algú i no hi ha manera de decidir el què? Si hi ha sort, apareix una ànima bondadosa amb una idea original que et salva i, quan arriba el dia, et fa sentir el millor regalador del món. I l’afortunat? L’afortunat s’emporta el regal i a més es guarda la idea pel dia que li toqui a ell obsequiar algú, o per aconsellar un altre indecís, és clar.

Ara oblideu aquest embarbussament i apunteu a la llibreta: Experiència Centelles. Vull dir, EXPERIÈNCIA CENTELLES. El regal que marcarà tendència aquestes festes de Nadal i que no se us pot escapar, creieu-me!

L’Experiència Centelles és un itinerari per les fotografies que Agustí Centelles va realitzar el dia que l’infaust ‘Alzamiento’ va arribar a Barcelona, el 19 de juliol de 1936. I diem “itinerari per les fotografies” perquè no és només una ruta pels indrets que apareixen a les seves imatges, sinó tot un exercici de reconstrucció dels fets que s’hi mostren (com podeu veure a la imatge, gentilesa del Josep Maria) i del punt de vista del fotògraf.

L’inici i principal punt d’interès del recorregut és aquesta icònica fotografia d’uns milicians apuntant les seves armes, recolzats en els cossos abatuts d’uns cavalls, a la confluència dels carrers Diputació i Roger de Llúria. Les investigacions de l’associació que organitza aquesta activitat (Arqueologia del punt de vista), explicades magistralment pel fotògraf Ricard Martínez, ens permeten reviure l’escena al detall: la successió dels fets, la intensitat del moment, la intenció del fotògraf i fins i tot l’hora del dia en què va disparar la seva càmera.

L’aventura continua seguint part del recorregut que va fer Centelles aquell matí, i culmina a Plaça Catalunya, on el fotògraf va documentar els durs enfrontaments pel centre de comunicacions de la Telefònica o l’Hotel Colón, entre altres. Impressiona i molt posar-se a la pell d’aquest home en aquella situació. Un fotògraf que “va sortir de casa com a foto-periodista i va tornar investit de fotògraf de guerra”, tal i com ho resumeix en Ricard Martínez.

I no us avanço res més, que l’interessant és viure-ho. Ja em direu si ho heu gaudit en qualitat de regalador, de conseller o de regalat!