divendres, 26 de desembre del 2014

Elogi dels jutges discrets


Estarem d’acord que el funcionament de la justícia espanyola no és un model d’eficiència o agilitat que sigui objecte d’estudi a les escoles de negoci com ESADE o IESE. Però, ¡caram!, quan a un jutge, anem a dir, normal i corrent, com els d’Instrucció (l’esglaó més baix, last but not least, de la piràmide judicial), li cau a les mans una investigació “sonada”, amb personatges mediàtics implicats, de la que puguin presumir quan siguin vellets davant dels seus néts, aquests personatges famosos ja es poden ben preparar per un bon –i llarg- “via crucis” processal.   
En efecte, quan tothom, si fa no fa, ens havíem oblidat de la sorprenent declaració inculpatòria de Jordi Pujol, referent al patrimoni familiar amagat a Andorra, i ens pensàvem que tot plegat seria un foc d’encenalls més, doncs resulta que no. Resulta que la Sra. Beatriz Balfagón Santolaria, jutge titular del Jutjat d’Instrucció núm. 31 de Barcelona, hi tenia ficat el seu nas escrutador, des del mes de juliol, i que finalment ha considerat que els fets en qüestió poden ser constitutius d’un delicte contra la Hisenda Pública i d’un delicte de blanqueig de capitals.
Un acarament verbal de la jutge amb la Marta o la Mireia o el Pere Pujol Ferrusola, serà amb tota seguretat improbable el dia 27 de gener de 2015, atès que els imputats, anem a dir, normals i corrents, com els esmentats, acostumen a empetitir-se quan els interroga qualsevol jutge d’Instrucció (¡poca broma!).
Però, ¿serà capaç la jutge d’Instrucció d’aturar la verborrea atropellada i tot el seguit de mitges veritats i evasives amb que, previsiblement, el matrimoni Pujol-Ferrusola voldrà rebatre el seguit de preguntes inquisitives que els hi formulin? Jo crec que sí.
Jo ja em deleixo amb intervencions del tipus: “Sr. Pujol (o Sra. Ferrusola), no ens expliqui més sopars de duro, i faci el favor de respondre estrictament el que se li pregunta, sense intentar prendre els aquí presents pel que no som”.  O expressions semblants que deixo al vostre gust.
Aquell dia, tots serem Beatriz Balfagón Santolaria.

P.S. Just quan tancava aquest post, ens assabentem de la interlocutòria del jutge de Palma, José Castro Aragón, portant a judici a la Infanta Cristina, com a cooperadora en els delictes fiscals atribuïts al seu marit. La tasca minuciosa i constant d’aquest jutge, enfrontat a un batalló de eminències jurídiques i a pressions institucionals i mediàtiques gairebé insuportables, dignifica i honora la idea de justícia, tant malmesa a la nostre societat. Pronostico, a més, que la valenta doctrina jurídica “Hacienda somos todos” s’acabarà imposant a la tronada, retorçada i classista doctrina jurídica “Botín”.  Però no per ser més popular, sinó per aproximar-se més a aquella idea.