Estarem d’acord que el
funcionament de la justícia espanyola no és un model d’eficiència o agilitat
que sigui objecte d’estudi a les escoles de negoci com ESADE o IESE. Però,
¡caram!, quan a un jutge, anem a dir, normal i corrent, com els d’Instrucció
(l’esglaó més baix, last but not least,
de la piràmide judicial), li cau a les mans una investigació “sonada”, amb
personatges mediàtics implicats, de la que puguin presumir quan siguin vellets davant
dels seus néts, aquests personatges famosos ja es poden ben preparar per un bon
–i llarg- “via crucis” processal.
En efecte, quan tothom, si fa no
fa, ens havíem oblidat de la sorprenent declaració inculpatòria de Jordi Pujol,
referent al patrimoni familiar amagat a Andorra, i ens pensàvem que tot plegat
seria un foc d’encenalls més, doncs resulta que no. Resulta que la Sra. Beatriz
Balfagón Santolaria, jutge titular del Jutjat d’Instrucció núm. 31 de
Barcelona, hi tenia ficat el seu nas escrutador, des del mes de juliol, i que
finalment ha considerat que els fets en qüestió poden ser constitutius d’un
delicte contra la Hisenda Pública i d’un delicte de blanqueig de capitals.
Un acarament verbal de la jutge
amb la Marta o la Mireia o el Pere Pujol Ferrusola, serà amb tota seguretat
improbable el dia 27 de gener de 2015, atès que els imputats, anem a dir,
normals i corrents, com els esmentats, acostumen a empetitir-se quan els
interroga qualsevol jutge d’Instrucció (¡poca broma!).
Però, ¿serà capaç la jutge
d’Instrucció d’aturar la verborrea atropellada i tot el seguit de mitges
veritats i evasives amb que, previsiblement, el matrimoni Pujol-Ferrusola
voldrà rebatre el seguit de preguntes inquisitives que els hi formulin? Jo crec
que sí.
Jo ja em deleixo amb
intervencions del tipus: “Sr. Pujol (o
Sra. Ferrusola), no ens expliqui més sopars de duro, i faci el favor de
respondre estrictament el que se li pregunta, sense intentar prendre els aquí
presents pel que no som”. O
expressions semblants que deixo al vostre gust.
Aquell dia, tots serem Beatriz
Balfagón Santolaria.
P.S. Just quan tancava aquest post, ens assabentem de la interlocutòria del jutge de Palma, José Castro Aragón, portant a judici a la Infanta Cristina, com a cooperadora en els delictes fiscals atribuïts al seu marit. La tasca minuciosa i constant d’aquest jutge, enfrontat a un batalló de eminències jurídiques i a pressions institucionals i mediàtiques gairebé insuportables, dignifica i honora la idea de justícia, tant malmesa a la nostre societat. Pronostico, a més, que la valenta doctrina jurídica “Hacienda somos todos” s’acabarà imposant a la tronada, retorçada i classista doctrina jurídica “Botín”. Però no per ser més popular, sinó per aproximar-se més a aquella idea.
P.S. Just quan tancava aquest post, ens assabentem de la interlocutòria del jutge de Palma, José Castro Aragón, portant a judici a la Infanta Cristina, com a cooperadora en els delictes fiscals atribuïts al seu marit. La tasca minuciosa i constant d’aquest jutge, enfrontat a un batalló de eminències jurídiques i a pressions institucionals i mediàtiques gairebé insuportables, dignifica i honora la idea de justícia, tant malmesa a la nostre societat. Pronostico, a més, que la valenta doctrina jurídica “Hacienda somos todos” s’acabarà imposant a la tronada, retorçada i classista doctrina jurídica “Botín”. Però no per ser més popular, sinó per aproximar-se més a aquella idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada