Aquests dies
coincideixen a la cartellera dues pel·lícules basades en dues biografies de dos científics anglesos: “The imitation game” fa referència al
matemàtic i informàtic Alan Turing i “La
teoría del todo” al físic i cosmòleg Stephen Hawkings; contemporani nostre
el segon, i de la primera meitat del segle passat (va morir el 1954 als 42
anys) el primer.
“The imitation
game”
Alan Turing va ser un gran matemàtic i informàtic que en l’època de la
segona guerra mundial es va veure implicat en temes de criptografia i de desxiframent
dels missatges alemanys, activitat en la que la pel·lícula centra, amb força
dinamisme, una gran part del seu relat, sense, per això, deixar de banda
d’altres aspectes del personatge, incloent la seva homosexualitat que, en
l’època no tant distant que li va tocar viure, era encara punible al liberal i
demòcrata Regne Unit.
Condemnat per la seva homosexualitat, Turing va haver de triar entre la
presó i la llibertat, condicionada a rebre un tractament hormonal equivalent a
una castració química. Dos anys després el van trobar mort, possiblement
suïcidat per enverinament de cianur, injectat en una poma que va mossegar. S’ha
especulat que aquest fet va inspirar – encara que sigui inconscientment – els
dissenyadors del logo d’Apple, per rendir un homenatge pòstum a un dels genis
pioners de la informàtica.
“La teoría de todo”
Stephen Hawkings ha desenvolupat idees i teories importants
i trencadores sobre l’origen i evolució de l’univers, el big bang i els forats
negres. Des de ben jove ha desenvolupat una malaltia neurovegetativa important,
que ha superat amb energia, determinació i l’ajut de persones molt determinades
que han estat al seu costat en moments significats de la seva vida, molt
especialment la seva primera esposa, Jane Wilde. La pel·lícula posa èmfasi en
aquests aspecte, incloent la vida familiar, amb tres fills.
En els dos casos les pel·lícules se centren en un aspecte central del
personatge, donant pinzellades de la resta de les seves facetes; utilitzant un
determinat fil narratiu conductor per assolir un resultat narratiu i dramàtic
molt efectiu: En el cas de Turing, les incerteses d’una situació militar
angoixant; en el cas de Hawkings, una salut pendent d’un fil i una vida
sentimental complexa.
A més de centrar-se en aspectes específics, sovint les pel·lícules
biogràfiques, condicionades per les limitacions del medi o les visions dels guionistes,
contenen simplificacions i, a vegades, distorsions. En el cas de Turing, es
deixen de banda d’altres assoliments científics i tècnics personals importants
(com la conceptualització i disseny de la “màquina de Turing”, cabdal en els
inicis teòrics i pràctics de la informàtica); es presenta com un assoliment
individual o de petit grup un projecte de criptografia militar que va implicar
força més col·lectius i es posa menys èmfasi en les seves vivències personals i
sexuals. En el cas de Hawkings, la pel·lícula no aprofundeix en els seus
assoliments científics i algunes crítiques indiquen que s’han reorganitzat els
fets sentimentals per assolir convencions dramàtiques.
En els dos casos, però, les revelacions que es fan permeten aproximar-se
a la globalitat del personatge i desperten
l’interès de l’espectador per ampliar-ne
el coneixement, cosa fàcil, donada l’abundor de material bibliogràfic i
referències a Internet disponible; i les
pel·lícules assoleixen uns nivells d’intensitat i qualitat que les han fet
mereixedores d’ésser nominades als Oscars d’enguany.
Conjuntament ens ofereixen una magnífica oportunitat de gaudir de bon cinema i d’acostar-nos
al món de la ciència, i de constatar que darrera els científics exitosos i de
prestigi hi ha persones humanes complexes, que uneixen, a una capacitat
intel·lectual extraordinària, una energia, una determinació i una capacitat de
treball elevades per superar les dificultats de la vida; i la necessitat de
comptar amb l’estima i l’ajut de les persones del seu voltant.
Jordi Castells
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada