A finals del anys 80, Antonio Muñoz Molina va deixar de ser un anònim
funcionari de l'Ajuntament de Granada gràcies a l'èxit de la seva segona
novel.la, 'El invierno en Lisboa'. Ara
torna a la capital portuguesa per explicar la història de l'assassí de Martin
Luther King, que va passar uns dies a Lisboa en la seva fugida després de
disparar un tret a la cara del líder del
moviment contra la segregació racial als Estats Units. A "Como la sombra que va" Muñoz Molina barreja
aquest tema amb un altre autobiogràfic, el del seu propi viatge a Lisboa l'Any
Nou del 1987 per documentar el llibre ja citat.
La peripècia del criminal, James Earl Ray, és explicada amb el rigor
documental i l'exercici especulatiu propis de la prosa treballada amb la que
l'autor disecciona els seus protagonistes. El record del tèrbol pescater de
'Plenilunio' sembla evident. S'agraeix per cert l'afegit històric i el to humà
que prop del final dedica a la víctima de Ray.
Però intueixo que el que més quedarà a la memòria dels lectors
habituals de Muñoz Molina serà tot el que es refereix a la vida real de l'autor
abans de l'èxit comercial dels seus llibres, marcada pel provincianisme,
l'afició a l'alcohol i una relació de parella insatisfactòria. Trobem un
adolescent de 31 anys que busca la seva salvació en la ficció i les llargues
nits als bars de Granada. L'aparició de la periodista Elvira Lindo va canviar
la seva vida i aquesta novel.la és entre d'altres coses un acte tant d'expiació
del passat com de celebració de l'amor, en ambdòs casos amb una impudícia tan sorprenent
en l'autor com saludable pel lector.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada