"Prendre partit"

Josep Maria Pou, actor i director a la vegada, i Andrés Herrera, encapçalen, al teatre Goya de Barcelona,  el repartiment de l’obra Prendre Partit, que ens transporta al judici que el 1946, ja acabada la segona guerra mundial, va tenir lloc a Berlin  contra el prestigiós director d’orquestra Wilhelm Furtwängler.

En el judici es pretén aclarir si Furtwängler, que va seguir duent a terme amb força prestigi la seva professió artística a Alemanya durant el règim nazi, va col·laborar amb el nazisme.

La forta dialèctica entre els dos personatges principals: l’acusador – el Major Steve Arnold interpretat per un excel·lent Andrés Herrera – i l’acusat - Wilhelm Furtwängler, interpretat magistralment per Josep Maria Pou – planteja en l’escenari qüestions que cada espectador ha de resoldre individualment: En una societat on la bogeria ho ha emplenat tot amb tanta intensitat que a la persona individual se li fa difícil pensar, sentir, i menys encara actuar de forma humana o racional, fins on pot o ha d’arribar la pròpia conducta en l’oposició a la bogeria col·lectiva ? Com i perquè s’arriba a situacions on ni tan sols l’heroïcitat permet entreveure una sortida ?

Les preguntes que fa l’acusador, dures i violentes, fruit de la constatació dels horrors personals comesos durant el nazisme i les respostes que dóna Furtwängler exposant la seva posició personal, ressonaran en les orelles i l’interior dels espectadors dies després de veure l’obra. Perquè durant les quasi dues hores que dura l’obra, els dos personatges principals i els magnífics quatre secundaris no donen treva a l’espectador, que abandona la sala pensant menys en si hi ha hagut un guanyador o un perdedor que en si la raça humana podrà algun dia autodenominar-se racional.

En definitiva, Teatre amb T majúscula, perquè et té atrapat durant la representació, gràcies a un text profund, unes magnífiques interpretacions i una posada en escena adequada. Us recomano que la veieu.

Jordi Castells