Teatro de la Ciudad

 Fa un parell de posts, vaig parlar de com la tendència de fer ficció documental havia arribat també al teatre. Avui us presento una nova iniciativa que es proposa modernitzar el teatre, en aquest cas reforçant la participació de l'espectador. En un temps en el que la participació és un valor en alça, en el que ja no podem ser ciutadans ni lectors ni espectadors televisius passius, era d'esperar que també ens fessin posar les piles quan estem davant (o dins, o darrera) d'un escenari. Tres autors i directors teatrals amb molt prestigi i projecció, Miguel del Arco, Andrés Lima i Alfredo Sanzol, s'han unit per presentar un ambiciós projecte conjunt, el "Teatro de la Ciudad", que serà acollit pel Teatro de la Abadía de Madrid. 

En aquest teatre, d'una banda, tots tres directors col·laboraran per presentar obres connectades entre sí (un primer cicle de tragèdies gregues) i programades en dies alterns per tal que l'espectador les pugui veure consecutivament. D'altra banda, hi haurà sempre una mena de quarta funció que complementa les altres tres i on tots tres junts improvisaran i miraran de desconcertar l'espectador. En les seves pròpies paraules: "Nuestra pretensión es generar la experiencia en el espectador de algo más que una mera función”. Més enllà de tota aquesta vocació innovadora, la mera decisió de treballar junts, de fer col·laborar les seves respectives troupes, em sembla una gran notícia.

Acabo avisant de l'estrena a Barcelona de dos espectacles d'autors clàssics francesos que poden ser interessants i dels que miraré de parlar-vos des d'aquí aviat: la Fedra de Racine al teatre Romea i No feu bromes amb l'amor d'Alfred de Musset, a la sala petita del TNC.