Gràcies a una campanya de Micromecenatge es va publicar a
finals del 2013, editat per Acontravent, la quarta edició d’aquest llibre de l’escriptor
i historiador Antoni Rovira i Virgili en el que ens relata en forma de diari els
darrers dies d’estada a Catalunya i el dramàtic periple que el va portar, a ell
i la seva família, fins a França per la
ruta de la Jonquera.
Antoni Rovira i Virgili, escriptor de prestigi i Vicepresident del
Parlament de Catalunya, va formar part del grup d’intel·lectuals i polítics catalans
que, tot i les gravíssimes penalitats d’aquells
moments, van tenir el privilegi, com ell
mateix reconeix, de poder fer amb certa assistència la ruta i el pas de la frontera camí de l’exili.
Les pàgines d’aquest diari, escrit el mars del 1939 molts pocs dies després dels fets, són dramàtiques i commovedores
alhora. Rovira i Virgili és persona que afronta les dificultats amb una gran
serenitat i que tracta de trobar sempre que pot elements positius en els
comportaments humans. Però el seu relat no pot deixar de descriure les
dramàtiques circumstàncies d’aquells dies: en el pla més general la
desmoralització que provoquen la pèrdua
la guerra, la perspectiva de l’exili, la desaparició de les institucions republicanes, les disputes entre
les diferents forces polítiques i les fortes tensions entre el Govern central i
la generalitat de Catalunya. Ja en un
terreny més personal, les peripècies i penalitats de les diferents etapes del
viatge de set dies des de Barcelona a
Perpinyà i els sentiments que li provoquen les covardies, malfiances i traïcions d’uns
homes sotmesos a unes condicions extremes.
El llibre, breu però d’una gran intensitat, està escrit en
una prosa senzilla però amb una gran força narrativa i amb passatges d’innegable
qualitat poètica.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada