Llibres pel Metro

Cada matí constato que al transport públic els gadgets (mòbils, i-books, tablets...) han guanyat la batalla al paper. I també que portar un llibre pesat a sobre es va convertint en una anomalia. A això cal afegir que la lectura de  molts textos és difícil en curts trajectes i posicions incòmodes. Proposaré per tant una quantes lectures de llibres curts i compatibles tant en tamany com pel seu contingut amb parades de metro, transbords i fins i tot estacions d'autobusos i tramvies o terminals aèries. Com veureu, n'hi ha per tots  els gustos.

Començo per un petit recull de memòries d'infància del poeta, traductor i home de teatre Feliu Formosa, qui a "Sense nostàlgia" (Proa) recupera la història de la seva família, amb especial esment a la repressió viscuda pel seu pare, militant del POUM de Sabadell, qui va viure l'exili exterior i l'interior. A cavall del Vallès i el carrer Aragó, prop dels Encants, en Feliu ens ofereix records de la seva infància. Ideal doncs per viatgers de les línies del Vallès Ferrocarrils Catalans.

Pels mateixos anys que en Formosa, començaments dels 30, va néixer Juan Marsé, amb qui Lumen ha treballat la preciosa edició il·lustrada de "Noticias felices en aviones de papel". L'autor de "Si te dicen que caí" torna al paisatge de la seva adolescència amb una senzilla història de postguerra que uneix un jovenet amb una senyora gran. Perfecte per a la línia groga a l'alçada de Gràcia i el Guinardó.

El mateix sabor nostàlgic i agredolç ens deixa "Rellotges en temps de pluja", de l'Antònia Carré-Pons (Meteora), on es combinen quatre històries de gent corrent a la recerca de la felicitat. Perfecte per l'autobús 50. O el 47.

Es pot llegir a trossos el curiós exercici de barreja autobiogràfica i de crítica literària que fa el donostiarra Fernando Aramburu a "Las letras entornadas" (Tusquets). M'ha agradat molt llegir els seus homenatges a la llibreria Lagun, víctima dels franquistes i dels etarres, o a autors tan diversos com Celaya, Cortázar, Borges, Blas de Otero, Cervantes, Flaubert, Dostoievski o el recentment desaparegut Ramiro Pinilla.

Precisament, Ramiro Pinilla va deixar escrit poc abans d'acabar els seus 91 anys de vida el tercer llibre de la seva sèrie de novel·la negra amb Samuel Esparta (seguidor confès de Sam Spade) com a protagonista. "Cadáveres en la playa" (Tusquets) pot acompanyar el llibre d'Aramburu per la moderna línia de Metro de Bilbao.

Finalment, recomano "Blitz" (Anagrama), un llibret del novel·lista i cineasta David Trueba on la relació entre un jove arquitecte paisatgista en crisi i la seva veterana traductora en un congrés a Múnich centra la nostra atenció. Es pot llegir a l'AVE o al Pont Aeri.

En fi, qui amenaça no és traïdor: el pròxim mes torno amb  els totxos!